Alèrgia als "Borjas"

Avui comença la fira d’Alimentària al recinte firal de la Fira de Barcelona. Es tracta d’una trobada de professionals relacionats per un mateix tret comú. Els assistents a la fira representen el sector de la restauració i l’alimentació de Catalunya, així com també el d’altres països estrangers. I és que des de fa una bona temporada tots els sectors econòmics, tots els col·lectius professionals, miren de crear espais per tal de poder estar al dia de les novetats i alhora permetre un intercanvi d’impressions i dubtes molt útil pel dia a dia de cada un d’aquests experts. El que passa és que moltes vegades aquests “Salons o Fires” perden de vista l’objectiu de la utilitat per a passar a ser considerats com a espectacles purs i durs, deixant en un segon terme molts altres aspectes importants.
També hi ha trobades que lluny d’una missió comercial l’objectiu tendeix més a la col·laboració i intercanvi entre la majoria de professionals dels sector. D’això se’n diuen congressos, i normalment es mira de barrejar la utilitat professional amb una vessant més aviat lúdica. Un exemple, tot i que no s’ajusta molt al que comentàvem, es el que ha passat aquest cap de setmana. El congres dels Borjas ha tingut lloc aquest cap de setmana a Madrid, i hi ha assistit tots i cadascun dels integrants d’aquesta immunda calanya. Feien tan de goig tots de costat, amb els seus polos de cocodrils i caballets, aquells jerseiets de punt amb coll de pic, i de colors blau cel, rosa, groc...vaja, colors tan rancis com ells. I és que aprofitant que es reunien tots els Borjas del país, els nostres amics de PP han fet coincidir el seu congrés anual, i així ser més colla llardosa i grimosa (un dels requisits indispensables per aconseguir acreditació). De fet feia maco de veure, amb aquells cabells engominats, amb la clenxa ben marcada i a la dreta (clar), uns pantalonets estil dockers i com no unes “sebago” de tota la vida....la seva vida, vaja. Les imatges que ens han regalat han estat tot un tresor pels que agraïm els esforços en animació i espectacle. Deixant a part els Borjas, lògicament hem pogut seguir amb deteniment els progressos (es un dir això de progrés...) dels personatges del PP. Els Rajoys, Zaplanas i Acebes van amenitzar la trobada amb una espècie del club de la comèdia improvisat, i lògicament amb tot un reguitzell de desqualificatius cap al govern actual, i lògicament cap als catalans, Catalunya i tot el que representem. De fet, tot mirant les imatges que anaven sortint per la televisió, així com les aparicions dels socialistes, m’he adonat que, malgrat no acostumo a fer-ho, aquesta vegada estava completament d’acord amb el que va dir un polític, en aquest cas el sociata Blanco: que hi ha millor que organitzar un congrés per parlar dels altres en comptes de parlar de lo teu, criticar les actuacions de tothom sense plantejar-se quines accions es duran a terme pel be del partit... Vaja, que dona gust veure com aquesta colla d’impresentables pretenen mantenir-se en el dia a dia de la popularitat, anant en contra de tot, sense ni tan sols ser conscients que estan caient en picat i que molta gent se n’alegra al veure-ho! La única cosa que em fa relativa por és que tots els animals son perillosos quan se senten acorralats, i aquests elements no es pot dir que estiguin en una situació gaire millor. De moment, però, gaudeixo veient-los pels terres!!