La situació comença a ser desesperant. De fet haig de fer veritables esforços per calmar la ira que em desperta l’actitud d’aquesta colla de desgraciats, i haig de reconèixer que sovint la sang em puja al cap i rebento en desqualificatius i insults. Em costa, no hi puc fer més.Des de fa una bona temporada la política espanyola està substituint amb escreix el buit deixat pels grans hermanos i las islas dels famosos de torn. L’espectacle és summament denigrant, i més si tenim en compte que, a diferència d’aquests programes de televisió, els polítics tenen la funció de representar i defensar els interessos dels ciutadans, aspecte que tenen oblidat des de fa temps. Bàsicament han reduït la activitat política a tocar els pebrots contínuament, i a barallar-se talment com si encara fossin al pati de l’escola. No defenso cap dels partits polítics, ja que fa temps que cap opció política mereix la meva deferència, però diguem que dintre de lo dolent, hi ha una colla d’energúmens units sota idees pre-democràtiques que atrauen la majoria dels meus retrets, per dir-ho suaument. I és que els senyors dels PP estan en una línia digna de les seves pròpies crítiques.
M’explicaré. En els últims temps, i sobretot a rel de l’excarceració de De Juana Chaos, els caps de turc del PP han tingut una actitud susceptible de que ells mateixos hi anessin en contra. Perque? Doncs perque per mi es tant terrorisme el que fan uns com el que fan els altres. Es tan injusta la seva postura com la de qualsevol comando d’ETA. Resulta que la banda terrorista, per tal de aconseguir els seus interessos, que des de fa tant de temps persegueixen, han anat sempre en contra dels interessos de la ciutadania en general, creient que els seus drets estan per sobre dels de qualsevol, i oblidant tots i cada un dels seus deures. Si fa no fa és exactament el mateix que porten fent els senyors del partit popular des d’aquell fatídic 11 de març. Concretament, va ser a partir del 14, dia en que van perdre la possibilitat de governar unilateralment, tal i com havien fet fins llavors. És en aquest instant en el que aquests senyors - seguidors acèrrims dels ideals d’una hiena amb bigoti inconstitucional – van començar la seva campanya terrorista particular. I perque terrorista? Doncs perque ells, al igual que ETA, han procurat defensar els seus interessos sense importar el que se’ls posi pel davant. El més important son ells, passant per sobre de les obligacions que els hi suposa tenir 148 escons de la cambra. Han cregut que no tenir la majoria – o el que ve a ser el mateix, estar en minoria – significa exclusivament fer el paper d’oposició torracollons. No nego que el paper de l’oposició és important en un govern, però confondre això amb generar el màxim de divergències en una societat per tal d’obtenir els seus beneficis, ho trobo indignant. Estan creant una tensió entre la gent per tal de recuperar el que, segons ells, el terrorisme els hi va treure. I el més trist de tot és que van ser ells mateixos els detonants d’aquell terrorisme. Això si, consideren greu escriure segons quins articles (no cal parla de De Juana Chaos, sinó que fins i tot amb el cas de l’Oleguer ha quedat palès), però no ho és pas fer una apologia continuada a la divergència social.
Son tant terroristes uns com els altres, amb la diferència que a uns els persegueix la justícia i als altres aquesta els empara. Vergonyós!!
