Entre d’altres coses, les persones tenim la particularitat de fer múltiples celebracions. Partint dels dies per a tot (dia mundial pel càncer, dia mundial de la dona,... tot té el seu dia) fins als aniversaris de les diverses coses o persones que ens envolten, ens podríem estar la vida de celebració en celebració. Malgrat això hi ha festivitats que per la seva transcendència tenen més importància que d’altres. Aquest és el cas del motiu d’aquest escrit. El dia 16 de maig del 1988 va iniciar la primera emissió ininterrompuda d’un dels més grans invents de la història: El teletext.Si be al Regne Unit ja existia, els espanyols no van saber o poder emetre’l fins passat algun que altre any....concretament 16. Com sempre en l’avantguarda de les noves tecnologies....
El motiu que m’ha portat a escriure, però, no és pas aquest endarreriment tecnològic sinó el fet de que aquest gran avenç hagi complert 20 anys. Dues dècades navegant (per dir-ho d’alguna manera) entre pàgines fixes, pàgines rodants amb diverses subpàgines...
No negaré mai que quan aquesta tecnologia va sortir a la llum, va ser un gran pas cap a la modernitat, però el que tampoc penso negar, tot el contrari, és que en dia d’avui es tracta d’un dels invents més obsolets del món mundial.
No es pot dir que sigui una persona molt entesa en tecnologia, però el que si que tinc clar és que si ens posem a comparar les prestacions del Teletext amb altres eines de les que disposem, la cosa és de jutjat de guàrdia. Vivim en una societat en la que podem posar-nos a parlar amb algú que estigui a l’altra punta del planeta, a través d’una webcam, i en canvi hi ha vegades que és impossible distingir amb claredat la informació que surt reflectida en alguna pàgina del Teletext. Pretens mirar els resultats de la jornada de futbol, i t’has de dedicar a desencriptar un codi de símbols estranys i lletres amb diferents accents i dièresis. Un joc de cucanya divertidíssim. I el que és més divertit és que, en el seu dia, l’objectiu inicial d’aquest “avenç” tecnològic va ser oferir la possibilitat de llegir els subtítols de determinada programació, a les persones amb problemes auditius. No em vull ni imaginar el que deu ser veure una pel·lícula qualsevol, tot interpretant el símbols que van apareixent al més pur estil jeroglífic. Pots haver vist un dramon, i en canvi al explicar-lo a algú, expliquis alguna cosa semblant a Batman i Robin, i els seus PIM! PAM! PUM! *! @ Ç SPLASH... I més val no parlar dels dibuixos (si se’n pot dir així) amb uns píxels d’un centímetre per costat. I el que és més fort, són les tarifes per posar-hi anuncis que amb una mica de sort es puguin llegir!! Des de 700€ fins a la impressionant xifra de 4.900€!!!! Em sembla increïble!
El que és més curiós, és que al buscar informació del Teletext, la seva història, i altres dades d’interès, m’he trobat amb alguna informació prou curiosa. Si partim d’una comparativa amb aquest mateix blog (amb això no vull dir que aquest espai de deliri personal hagi de servir de referent) ens trobem davant d’una dada molt curiosa. Tot i que aquí es llegeixen absolutament totes les lletres que prèviament escric, acompanyades de les corresponents imatges, resulta que en els dos anys que fa que hi escric he tingut poc més de 2200 visites. Una xifra molt normaleta, que es converteix en miserable si tenim en compte que TVE afirma que diàriament fan ús del seu Teletext 3 milions i mig de persones!! Imagina si realment fos un sistema útil, en el que s’hi pogués navegar de manera similar a com ho fem per internet!! En fi...
Des d’aquí no em queda més que felicitar al Teletext per aquests 20 anys, i només per aquests 20 anys, perque tota la resta es una caca gegant punxada d’un pal!!
