Estem tot just a inicis de febrer, i en canvi tinc una sensació molt pròpia dels períodes estivals. Una sensació que jo almenys he viscut alguna vegada i m’ha molestat sobremanera. Imagineu la situació. Estàs a casa, relaxat, amb un cafè i un llibre, gaudint de la pau que proporcionen les vacances guanyades amb masses dies de treball. De cop i volta, es comença a sentir com una furgoneta, empaperada fins les bugies de cartells llampants, i amb l’ajut de quatre megàfons collats al sostre, anuncia el seu magnífic espectacle. Un espectacle que, evidentment, i segons ells, és el més famós del mon del circ, carregat amb els números més sorprenents i perillosos que mai han vist els ulls d’un home...bla, bla, bla. El problema ve quan el “Circo Mundial (tots són mundials...no se perquè...) de Moscou...” no és la única caravana que ha decidit plantar el campament a la bucòlica localitat, i un altre circ anuncia amb més cartells, i amb un volum més estrident que l’altre, les excel·lències del seu show. Les conseqüències es tradueixen en una allau de propaganda, i un malestar generalitzat contra aquesta colla d’artistes.Això és el que em passa a dia d’avui. “I quins circs hi ha actualment a Barcelona?”, us preguntareu. No és això. No és tracta d’una colla d’artistes, sinó d’una colla de pallassos. Una colla de pallassos que amb les seves sofisticades furgonetes en forma de mítings, van anunciant els seus espectacles, afirmant que els seus números són els millors.
No se si algú em segueix o no, però des de fa uns dies, tot i que encara som en precampanya, la varietat d’homínids “Politicus Trolerus” m’ha estat inflant la bossa dels patracols fins a límits insospitats. Per una banda tenim el PSOE, que si algú no se s’ha adonat, es defineixen com un partit socialista i d’esquerres. Els pallassos del Circ mundial (si tots ho son, aquest també) socialista han presentat el seu número estrella davant del seu públic (o no...). Retornar a les persones que hagin fet la declaració de renda la meravellosa xifra de 400 €, sigui quin sigui el nivell de renda. Malgrat sembli que em tiro pedres sobre la meva teulada (que en certa manera és així) em sembla una promesa electoral vergonyosa, i faltada de lògica, de principi a fi. Avui en dia el socialisme es defineix (a grans trets) com totes aquelles iniciatives orientades a reduir les diferències econòmiques entre classes, redistribuint la riquesa en la societat per tal d’oferir oportunitats a tots aquells individus que no hi poden tenir accés. Parlant en plata, i vist des del meu punt de vista, això significa que és el govern, l’encarregat de garantir que tota una sèrie de serveis/necessitats socials quedin cobertes. M’equivoco? Llavors com pot ser que aquests senyors anuncien als quatre vents que hi ha superàvit, i que sobren 8.000 milions d’euros per any? Ah clar...és veritat...tenim el millor servei sanitari del mon mundial (m’hi estic acostumant a això...), sense llistes d’esperes, ni camilles als passadissos... Ah! Ara sí que l’encerto, tenim la millor xarxa de guarderies públiques d’Europa... uix....això tampoc és així... I les infraestructures? Millor que no hi entrem, que ja són prou grossos els forats que s’han fet! I llavors senyor “Zapatero sus zapatos”? Em pot explicar d’on li sobren, aquests calers? O potser, i dic només potser, ens trobem davant d’una promesa populista per tal de guanyar vots?
Clar que millor que siguin ells els que guanyin aquests vots, perque si els guanyen els altres, llavors si que hem begut oli. Els senyors de les gavines, continuant amb la seva línia habitual, que recorda grises èpoques franquistes, amb l’església com a companya de taula i Catalunya com a principal enemic, continuen amb la seva demagògia carregada de supèrbia i els habituals detalls feixistes.
I el pitjor de tot, és que encara queden 38 dies de veure passar furgonetes, els seus cartells, i aquell so metàl·lic i distorsionat dels megàfons, escopint mentides difícils de digerir. Democràcia? DemoGràcia que em fa això...per no plorar!
