Egoisme vs. Convivència

Ahir estava que treia foc pels queixals. No és que justament ahir passés alguna cosa en concret que em girés l’humor de cop, sinó que vaig poder constatar, per enèsima vegada, que el món està ple de gent egoista, sense escrúpols i per sobre de tot, individualista! La veritat és que em costa molt discernir quin és el sentiment que se’m desperta, però tinc clar que vaga entre la ràbia i la impotència, amb una gran dosi de “perquès”. No se si us haureu posat a reflexionar mai sobre aquest tema, però jo, últimament, no faig més que donar-hi voltes sense aconseguir res de positiu, sinó tot el contrari: em foto d’una mala llet que no em porta enlloc. I és que fa molt temps que veig que han anat desapareixent tota una sèrie de valors i de principis de la nostra societat, per donar pas a un individualisme total, caracteritzat per considerar el propi benestar per sobre del de qualsevol altre persona o grup. I en què he anat veient aquestes actituds que, des del meu particular i modest punt de vista, son tant deplorables? Doncs bàsicament en la tranquil·litat en que la majoria de la gent transgredeix les normes, escrites o no, amb l’únic objectiu de satisfer les seves voluntats, o el que be a ser el mateix trepitjant si fa falta, el que ho impedeixi. La transgressió ha substituït el respecte de la mateixa manera que l’egoisme ha retirat la convivència. Per exemple, per posar-nos en situació, què passa en la gran majoria de semàfors de Barcelona? La gent respecta el senyal? La gent surt quan el semàfor està verd? No! I perquè? Doncs per molt que hi he donat voltes no he arribat a trobar una resposta convincent. Hi guanyen res? Doncs no! Sovint s’acaben aturant altra vegada en els següent semàfor. I llavors perque collons no poden esperar-se a que estigui verd? Perquè han de sortir en el mateix moment en que el ninotet verd comença a pampalluguejar? I si els hi dius alguna cosa, llavors que passa? Doncs simplement et miren amb aires de suficiència mentre pensen per dintre que ells fan el que volen! El que volen fins el dia que algú, venint per l’altre carrer passi un semàfor en àmbar (en tot el seu dret) i s’emporti per davant aquest egoista dels pebrots, daltònic per voluntat pròpia. I sincerament, com que es el que volia no em sabria greu per ell, però si pel pobre desgraciat que se l’ha emportat pel davant. Aquest viurà amb aquesta pesada càrrega tota la vida, sense ni tan sols haver-ho escollit. Un altre cas que em sulfura es la conducció per autopista. Entre moltes i moltes normes de circulació, n’hi ha una que la sents i ressents mil i una vegades: S’ha de conduir per la dreta. Sense més complicació que això! I la gent que fa? Doncs seguint amb la línia d’abans: El que volen!! El més freqüent és que condueixin pel carril del mig (en una via de tres carrils), si be hi ha els més xulitos “porqueyolovalgo” que no abandonen el carril esquerra ni que els matin. Potser tenen la sensació que anar per la dreta només està reservat per la gent que porta un vehicle modest i no pot córrer més. I tal com dèiem anteriorment, que passa si els hi dius algo? Doncs que se’t queden mirant amb la mateixa indiferència, sabedors que no estan actuant be, i sense cap mena de remordiment ni qüestionament al respecte. Perque aquesta necessitat de saltar-s’ho tot a la torera? Perque no son capaços d’entendre unes normes que fins els més petits comprenen i accepten sense discutir, malgrat la seva reduïda capacitat de raonament? Des del moment en que la gent no és capaç de respectar la convivència, passant per davant les necessitats individuals, estarem abandonant la nostra sort a l’egoisme màxim, i per tant substituint la rao pels impulsos més animals!! En vistes d'això, i si be sempre he defensat tenir els animals en llibertat, no em faria res veure aquesta colla de burros dins d'una gàbia!!