10 de novembre 2006

Dubtar l'evidencia, cagada segura!!!

Sempre hi ha hagut la creença que l’avenç en el temps suposava l’augment de la coherència i el sentit comú. Hem crescut amb el convenciment
de que l’experiència viscuda ens havia preparat per poder resoldre i condemnar les diferents situacions que es van presentant. Però com acostuma a passar en la majoria de coses, de lo que realment es diu al que realment acaba sent hi ha unes distàncies sovint incomprensibles. Una comprensió que es veu impossibilitada pel fet de pretendre ratificar una vegada i una altra l’expressió de que “L’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra”. I és que resulta que aquest matí, donant un cop d’ull ràpid a la premsa, he trobat una titular que m’ha cridat l’atenció, bàsicament pel fet de que no m’esperava trobar notícies com aquestes en els temps que vivim. Vull creure que la majoria de vosaltres us haguéssiu quedat tant parats com jo, si haguéssiu llegit: “La Universidad de Santiago decide hoy si Franco sigue siendo un Doctor Honoris Causa”. No se vosaltres, però jo m’he quedat bastant perplex. He tingut la sensació de que no podia ser que algú amb dos dits de front fes un planteig similar. Imagineu-vos que un alumne de la mateixa Universitat, amb un tarannà relativament conflictiu, durant una classe i davant de tota la resta dels alumnes així com del professor, no se li acut res més que pujar a sobre la taula del docent, i cagar-se sobre els papers, la maleta i els estris d’aquest. Sense més. Obviant qualsevol cosa que s’assembli el més mínim al respecte i a la educació. Fins aquí suposo que tothom ha estat capaç d’imaginar-s’ho, perque malauradament estem acostumats a veure grillats que van totalment girats i passats de voltes. Els que de ben segur costaria més d’imaginar és que en vistes del que l’alumne havia fet, el “Consello de Gobierno” de la universitat es reunís per tal d’analitzar si l’alumne es mereix ser condecorat com a doctor honoris causa. Posaria la ma al foc que ningú, i repeteixo, ningú deu haver contemplat aquesta opció! Perquè? Doncs perque omplir de merda les coses pot ser objecte de moltes respostes però rarament serà premiat amb una distinció com aquesta. Avui també sortia al diari que el metge Carlos Cordón ha estat investit amb aquest honor per la Universitat de Barcelona, després d’haver dedicat la vida per solucionar una de les pitjors malalties de la societat actual: el càncer. Així doncs, havent vist què és el que cal perque se’t distingeixi com a Doctor Honoris Causa, i per quines actuacions mai l’atorgarien, què podem dir davant del fet que el “Consello de Gobierno” s’hagi de reunir per decidir si aquell grandíssim fill de puta se’l mereix o no, havent escampat arreu del país tota la seva merda, i no haver fet res per aconseguir una societat millor i més justa, sinó tot el contrari!!
Mentre la gent encara dubti quan es tracta de jutjar aberracions d’aquest nivell, com podem pretendre que el sentit comú s’imposi?