Acabar pillat pels ous...mai més ben dit!!

No és la primera vegada que parlo de la caiguda d’autèntics mites de la infància. Cap al més de febrer d’aquest any que ja s’acaba, vaig reflexionar sobre el meu amic TEO i les seves aventures, però aquesta vegada el mite te un carisma diferent, vaja… o si més no, és una forma de dir-ho. Segur que tots recordeu una sèrie de televisió que feien a Antena 3, en els seus primers anys d’emissió, que es deia Salvados por la Campana. Aquella sèrie va ser tot un èxit, i per una raó o una altra a mi em va marcar molt. De fet jo he catalogat un determinat col·lectiu de gent amb el nom d’un dels seus personatges, per lo be que crec que els defineix. Us diu res el nom de Dustin Diamond? Lògic!! No us pot sonar de res, però en canvi si us dic el nom del personatge que tenia a la sèrie segur que com a mínim us sonarà: Screech. El recordeu ara? Es el de la foto, però amb uns anys més! Resulta que per aquelles contradiccions de la vida, el paper que encarnava en aquella sèrie, i que el va dur a la fama, ha estat també el seu principal problema. Perquè? Doncs pel mateix que els ha passat a tants d’altres. Va quedar tant encasellat en aquell paper, que es feia molt difícil posar-lo en altres tessitures i no veure sempre aquell pringat d’institut americà. Des que es va començar a emetre la sèrie, cap al 1989, fins que finalment es va treure d’antena, les coses ja li estaven be al jove actor, però quan va voler consolidar la seva carrera en el mon de l’espectacle va ser quan van començar els problemes. No hi havia manera de poder trobar alguna cosa més que els tristos papers d’actor supersecondari (per no dir de bulto) així com també shows d’humor en bars i tuguris de mala mort. En resum, que les feines que trobava li feien impossible mantenir el ritme de vida de quan estava a la fama, però tal i com acostuma a passar, això no va fer que canviés les seves pretensions, i per tant tot ha acabat com la crònica d’una mort anunciada. El nano està arruïnat, i per això ha començat diferents iniciatives per tal de tirar la situació endavant. El primer dels intents per reconduir la seva situació econòmica va ser sortir a un programa de televisió per demanar ajuda als televidents i així aconseguir no perdre la casa. Dit i fet, el paio esperava que tot venent samarretes per la causa al preu de 15 dòlars (o per 20 dòlars en el cas de voler-la amb un autògraf...en fi...) podria reorientar la situació, però no ha estat així. Així que en vistes de l’èxit, calia ser més dràstic amb la solució. Com que el problema era l’encasellament artístic que patia, al mateix temps que la pobre situació econòmica, en Dustin ha volgut matar dos ocells d’un tret, i ha cregut que la millor sortida a tot plegat era el Porno. Clar i català, ha rodat el seu vídeo casolà (Aquí teniu un fragment sense sexe) tot esperant que les coses li vagin millor.
Jo no se si l’alternativa que ha triat li salvarà els números, però el que si que tinc clar és que a mi el fet de veure l’Screech amb dues ties alhora em motiva moltíssim, perque si un pringat com ell (d’imatge, encara que sigui) ho pot aconseguir, què no podem fer els altres??
Gràcies Screech!! Encara que la gent no ho sàpiga veure, jo hi veig la teva bona fe, i les ganes d’ajudar i motivar a la gent a assolir els seus reptes i objectius!
Actes com aquests t’honoren!!!