L'espera de la Raó...Tot un acte de fe!!

Sempre s’ha establert un lligam molt directe entre l’església i l’educació. De fet, els primers centres educatius estaven sustentats per l’església. No penso entrar a discutir si la opció d’educació religiosa es millor, pitjor, diferent..., simplement afirmar que aquesta dupla ha anat sovint junta. Partint des de l’experiència més propera de que disposem, és a dir els nostres pares, podem adonar-nos que, qui més qui menys, tots havien anat a una escola religiosa. Els nois, segons les històries que tant hem sentit dels nostres progenitors, anaven a les escoles de capellans, caracteritzades per la mala jarandia, i els arguments feixistes de molts dels que es feien dir erròniament professors. Les noies, per altra banda se les havien de veure amb les estimades monges. Unes dones que si be, al igual que passava amb els capellans, n’hi havia de molt bona pasta, la gran majoria es caracteritzaven per ser unes resignades disposades a fer passar per la pedra de l’amargura totes les noies que passessin per les seves aules. Però no voldria entrar a criticar el sistema educatiu sustentat en la religió, sinó deixar molt clar que l’educació i la religió han anat sempre agafades de la ma. És per això que em va sorprendre tant un comentari que va deixar anar el líder espiritual de l’església, el senyor Mazinguer Z. Amb tota tranquil·litat, i amb una inconsciència més pròpia d’un adolescent, va afirmar amb seguretat que “La teoria de la evolució era totalment Irracional”. Us deixaré una mica de temps per assimilar l’afirmació. Irracional???? Com pot algú afirmar i creure, reforçat per una gran fe, que la creació d’aquest mon va ser obra divina, i en canvi considerar que una teoria amb una notable base científica és irracional? Algú li hauria d’explicar a aquest senyor que la raó es fonamenta en fets, mentre que la fe es basa en creences. Però casi que passo... no hi ha res pitjor que intentar fer entendre alguna cosa a una persona que gira el cap al mon real.
Un mon real que te lloc per molts i molts individus que per una rao o per una altra destaquen per sobre de la majoria. Aquest és el cas del molt estimat senyor Joan Clos Voll Damm. Un paio capaç de dir quantitat de tonteries i coses sense sentit en molt poc temps. Confusions i errors difícils d’imaginar, com és el cas de la última compareixença pública del que havia estat (per desgràcia la nostra) l’alcalde de Barcelona en els últims anys. Un home que amb la seva estranya capacitat de fer-se embolics ja va tenir la primera ocasió de cagar-la en la presa de possessió del seu nou càrrec, ministre de la cartera de consum, industria i turisme. El problema és que seguint amb la seva línia d’actuació no va poder limitar-se a jurar el càrrec davant de la constitució espanyola, i tot cofoi i amb aquella agilitat verbal que el caracteritza va incloure la cartera de justícia, i va eliminar la industria. Així doncs es va erigir com el primer ministre del país veí de la cartera de Justícia, consum i turisme! Perque? Doncs perque ell és així!!!! Se que no és una resposta, però tinc por d’intentar trobar-ne una de més lògica i que en Mazinguer Z se assabenti, i en conseqüència em titlli d’irracional.