Venuts per venuts!!!

Estic completament segur que al llarg dels anys hem sentit més d’una vegada l’expressió “S’ha de predicar amb l’exemple”. Per alguna raó és una expressió que la gent intenta obviar per la responsabilitat inherent que normalment porta incorporada. Responsabilitat que ens obliga a ser els primers a fer allò que pretenem que facin els altres. El problema ve donat perque sovint exigim algunes coses que nosaltres no hem fet ni fem mai. És en aquesta situació quan no tenim cap mena de dret a queixar-nos. “Haver-t’ho pensat abans” ens deien sempre els pares. El fet és que ara mateix estem en una situació en la que segurament, si ens ho haguéssim pensat abans, podríem exigir alguna cosa. Potser que us expliqui de que parlo, perque m’estic començant a embolicar. Qui més qui menys s’ha pogut assabentar del rebombori que ha armat un tal senyor Mújica respecte l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Segons aquest home, en ús de les seves competències com a Defensor del Poble, l’Estatut que va entrar en vigor el dia 9 d’agost d’aquest mateix any te 112 articles dels 223 que són inconstitucionals, així com també 4 de les 15 disposicions addicionals. No entraré a discutir si el motor d’aquest recurs prové de la ja ancestral persecució a la identitat catalana, però el que si que em pregunto es si està complint o no amb les obligacions del seu càrrec. El que vull dir és que malauradament, i a efectes burocràtics, no puc negar que soc espanyol, i resulta que els meus interessos com a “poble” que soc no s’estan veient defensats sinó tot el contrari. Qui estableix els drets que s’han de defensar? No espero obtenir resposta, però continuant amb el refranyer popular ara em ve al cap que casa també m’han repetit mil vegades que “Si vols estar ben servit fes-te tu mateix el llit”, i és justament el que en la meva modesta opinió ha fallat aquesta vegada. M’explicaré. Resulta que el recurs del senyor Mújica jo l’entenc com una manca de respecte cap a la decisió que tot un poble va prendre democràticament. Una decisió resultat d’un referèndum que segons aquest paio també és inconstitucional. I perque tant de peu a generar conflicte? Personalment considero que tot el que ha passat i està passant amb el text de l’estatut d’Autonomia és culpa (digueu-li responsabilitat si voleu) dels representants polítics catalans. Com podem pretendre que la gent respecti la nostra opció, si ni tan sols els partits polítics van saber anteposar les voluntats del poble a les pròpies de partit? Com pretenem que el Defensor del poble defensi els nostres drets, si les persones que vam escollir perque ens representessin han estat jugant a la puta i a la ramoneta durant tota la negociació? Com podem esperar que la gent ens prengui en serio si els caps visibles de la política catalana semblen nens d’escola barallant-se per ser el primers de sortir de classe. Segurament el que els ha faltat ha estat justament això: quedar-se més estones a classe i poder entendre així que ser un representat polític no és vetllar per qui surt mes temps en pantalla. No podem pretendre que la gent respecti la nostra identitat si els encarregats d’aconseguir-ho són incapaços de remar cap a la mateixa direcció, o dit d’una altra manera, són els primers a atemptar contra els interessos de Catalunya i els interessos dels catalans. L’única conclusió que en trec és que tan li fot que siguin d’esquerres, de centre, de dretes, nacionalistes, feixistes, independentistes... El poder te un preu, i aquest es renegar de la teva identitat. Vendre’s o no, es la seva elecció!