Igualtat? Palaus per tothom!!!!

Es un tema que està molt de moda. En els últims vint anys s’han anat fent passos per tal d’aconseguir l’objectiu sense poder dir que hi hem arribat. I es que la igualtat de drets entre homes i dones ha estat un punt d’actuació important durant el la segona meitat del segle vint i principis del vint-i-u. S’han vist progressos importants que de ben segur, i en l’opinió de la feminista més fanàtica, no han estat suficients, mentre que pel masclista més ranci ha suposat un excés, alhora que una pèrdua de temps. No penso posicionar-me vers cap d’aquestes postures, ja que entenc que es un tema molt i molt parlat i per contra gens solucionat (gràcies a l’extremisme dels dos bàndols, i “l’ajut” del mitjans de comunicació). El fet és que ara s’ha reobert el debat, amb l’afegitó de la sang blava. Resulta que la Leti i el principito estan embarassats, i es en aquest moment que cal resoldre (o no...) la desigualtat per raó de gènere en la successió del tron. I això exactament en que ens influeix? Ens veurem afectats per les seves necessitats, quan per contra ells no se’n veuen gens per les nostres? Pel que sembla ara estan començant a plantejar-se la possibilitat de que s’hagi de modificar la constitució. Modificar-la? Però si tot just fa un parell d’anyets, quan es parlava dels referèndums que es volien celebrar a Catalunya i a Euskadi, es contemplava aquesta possibilitat i va ser descartada perque segons ells, la constitució no podia ser tractada com qui renta una camisa. Només podia ser modificada per coses transcendentals pel país. Ara resulta que la successió d’una monarquia imposada i mancada de sentit en una societat com la que vivim és un aspecte de gran importància i transcendència per tot el país i els seus ciutadans. Quins pebrots! Però lo més fotut és que no és pas aquesta la raó que donen, sinó que, emparant-se en les tendències socials, ho emmascaren com si es tractés d’una equiparació dels drets per raó de gènere. Perque carai s’omplen la boca aquesta gent, quan dubto que tinguin consciència del que són els drets dels ciutadans. La raó del dubte s’origina en la premissa de que els integrants de la família reial no s’han hagut de preocupar mai per garantir que algun dels seus drets es complís. Així doncs en nom de qui o de que es permeten el luxe de parlar del que no coneixen. Però ja no és només aquest factor, sinó que el que és més insultant per a la intel·ligència humana és el que fet de que parlin d’igualtat i d’equiparació. Que n’han de saber ells del concepte d’igualtat? Lo màxim que poden saber del concepte d’igualtat és que la Leonor és igual que la mare del rei (però això és un conflicte que han d’arreglar entre el Juanca i el principito). Una gent que no es capaç d’entendre el concepte “no arribar a final de més”, o be que no s’ha trobat mai davant d’una injustícia flagrant, segons la meva modesta opinió, no pot ni podrà mai parlar d’igualtat. Dos poden considerar-se iguals quan riuen pel mateix, ploren les mateixes penes, persegueixen somnis semblants...i per sobre de tot quan són conscients que aquests mateixos somnis, en el cas d’aconseguir-los, els costaran molt d’esforç... I havent fet aquesta reflexió és quan realment se’m planteja la inquietud de saber com son els somnis d’aquesta gent. Per naturalesa la gent associa els somnis amb els desitjos d’aconseguir alguna cosa, bàsicament perque somiar és gratis. Així doncs, tota aquesta colla, en que omplen les nits de son profund? M’és impossible determinar-ho, però el que tinc clar és que no les destinen a pensar el que diuen, perque de ser així, no ens veuríem obligats a sentir bajanades d’aquestes dimensions!!