N'hi ha per tots els gustos!!!

Avui és primer de mes. Juntament amb el mes de gener, el setembre te una característica especial que no tenen cap dels altres 10 primers de mes: Es un dia de bons propòsits. Molta gent ha tornat a la feina avui, i qui no ho ha fet, ho farà dilluns, i la gran majoria coincideixen en la necessitat o la voluntat de marcar-se una mica les metes que volen assolir al llarg del curs. Si fa no fa és el mateix que es fa el dia 1 de gener, en el que la gent es planteja deixar de fumar, començar un règim, canviar de feina...., però més enfocat a l’activitat diària, com ara estudiar molt i aprovar-ho tot, treballar fort per aconseguir aquella plaça que saps que ha de sortir, fer el curs aquell que saps que tant be et pot anar, però que et fa tanta mandra... D’una manera o d’una altra la gent es planifica els mesos que han de venir, de forma més o menys conscient, però ho acaben fent. Suposo que es deu tractar d’algun aspecte de la psicologia del comportament humà, o alguna cosa per l’estil, però sigui com sigui es una evidència. I per si algú tingués dubtes potser hauria de reflexionar sobre el perquè d’un política de ventes que comparteixen unes quantes empreses, i que se sustenta en aquest principi no escrit. I de que va aquesta política? Doncs com ja us n’haureu adonat, el setembre es un mes en que comencen tots els col·leccionables del mon mundial. És realment un món apassionant, i que es capaç d’englobar una diversitat de gustos i aficions enorme. Aficions com els cotxes, els soldadets de plom, les nines, els robots, les maquetes, l’aeromodelisme, la sotura, la cuina, les motos..... i una infinitat més estan representades en aquests col·leccionables. Realment hi ha algunes col·leccions que son d’edició expressa per al col·lectiu freaky, perque de no ser així, se’m fa molt difícil entendre quina és la visió comercial dels responsables d’aquesta branca de producte. Col·leccions com ara “Caballeros de las cruzadas” en la que es recreen en figures de plom els caballers (si es que se’n pot dir així) que per la seva cara bonica i en nom d’una religió tant feixista com qualsevol dictadura, creien estar en posició de pelar aquell que no accedís a convertir la seva fe. En la mateixa línia bèl·lica hi ha col·leccions com ara “Los Blindados más poderosos y legendarios” o be “Aviones de combate de la 2ª guerra mundial”. Si ja em costa entendre que la gent, sigui 1 de setembre o 22 de maig, decideixi iniciar una col·lecció, encara m’al·lucina més els que ho fan amb coses relacionades amb la guerra, i lligades amb les massacres més sagnants de la història de la humanitat.
No tots els col·leccionables, però, recreen aspectes violents, sinó que n’hi ha d’altres que es caracteritzen per la futilitat d’aquests. Hi ha col·leccionables per tots els gustos, començant per didals de cosir, i passant per ventalls, per nines anomenades Mariquita Perez, per miniatures d’obres mestres de la literatura, per llevataps antics... En resum, que n’hi ha per tots els gustos! Concretament entre dues editorials n’editen 134 de diferents. Sabent aquest número no m’estranya que n’hi hagi de tant rares i freakys. Jo encra no m’he decidit per cap d’aquestes. No n’hi ha cap que em motivi suficient com per poder prendre el compromís d’acabar-la. De fet no se perque m’enganyo, perque segurament només una part més que ridícula acaba la col·lecció mentre la majoria es queda pel camí, això si, havent-se gastat unes peles, i tenint una mica més de merda a casa! Sigui com sigui, estic esperant que surti la que realment em te entusiasmat: “Los Alcaldes Socialistas de Barcelona Designados por el mismo partido, y por la Gracia de Dios”, amb fascicles i figuretes dels casos de Narcís Serra (pròfug a ministre, Maragall (pròfug al centre de desintoxicació) i Clos (pròfug amb sense aturador).
Quins pebrots!!!!!!!!!