Qui la fa la paga...o més ben dit la cobra!!

Ahir era un dia en el que no hi havia res a celebrar. Tot i això, i seguint amb les habituals ganes de veure la part bona de les coses, no negaré que vaig gaudir enormement el fet de que fos una festivitat laboral. D’altra banda, no és cap secret que n’hi va haver molts que van viure el dia amb el mateix fervor o més que el meu, malgrat fer-ho per motius ben diferents. Alguns, moguts per la seva fe religiosa, van obsequiar a la verge del Pilar amb milions de flors tot esperant que l’ofrena es traduís en bona ventura. Altres van congregar-se en racons de dictadura, abanderats amb ocellots inconstitucionals, tot fent saber un sentiment arrebossat d’anacronisme, i farcit d’idees ràncies. No penso fer-me mala sang davant d’aquestes activitats feixistes, perque de ser així, necessitaria un tractament de diàlisis de per vida. Però aquests insensats no van ser els únics a celebrar aquest sentiment patriòtic, ja que de forma oficial, i seguint tots i cada un dels preceptes que marca l’articulat de la constitució, es va celebrar la ja habitual desfilada del poder militar del país veí. Un “passeig” que se’m fa molt i molt difícil de justificar. Perquè? Doncs bàsicament perque sempre he considerat que és un error de grans dimensions confondre la identitat d’un poble amb la seva capacitat armamentística. O dit d’una altra manera creure’s forts pel que es te, i no pas pel que s’és. El fet és que, per unes raons o per unes altres, tota una colla de militars van sortir al carrer de Madrid per tal de mostrar els seus uniformes, les seves armes, i com no, ensenyar al poble que durant l’últim any, i després de molt d’esforç han aconseguit caminar en files rectes. Un gran repte, no creieu? No només van sortir els soldadets dels diferents cossos, sinó que també ho va fer la ja tradicional cabreta de la legió, així com també tota la flota de vehicles que molt “amablement” i sense més opció, tots hem subvencionat. Però clar, un espectacle així congrega molt de públic (sobretot per aquelles terres...) i d’entre els assistents s’hi podia trobar tota la calanya política identificada, en major o menor mesura, amb aquestes idees. Una identificació traduïda en la posició adoptada durant tot l’espectacle, talment com si fossin soldats de lleva, amb el mentó cap amunt i la mirada qui sap on. Segons el protocol es tracta de l’actitud esperada per a molts. Una actitud de respecte, al mateix temps que de reconeixement, cap a unes idees i unes actuacions que no necessariament comparteixen. Si fa no fa be a ser el mateix que havien d’haver demostrat una colla de gent a Martorell que van increpar de forma equivocada a un parell de desgraciats com son l’Acebes i el Piqué. No justifico el que van fer, però entenc que van pagar amb una altra agressió les múltiples agressions verbals que ens profereixen . A casa sempre m’havien dit que “Cadascú cull el que sembra”, i sincerament aquests individus porten molt de temps sembrant. Com no vigilin passaran del minifundi al latifundi i la superfície de sembrat es traduirà en una gran collita. I que passa normalment amb les collites excessives? Doncs o deixes que es podreixi, o baixes el preu de venta, convertint el producte en quelcom assequible per tots. Com al final tothom vulgui tenir accés a la collita, lo del dimecres quedarà com una anècdota al costat del que pot arribar a passar. No serà que no se’ls ha avisat!! Aquesta és la moneda amb que poden cobrar!!