D'això se'n diu "Fer-ne un gra NASA!"

Ja no se quantes vegades m’he trobat amb aquesta disjuntiva, i per contra en cap d’elles he obtingut una resposta que em calmés el neguit. Em sento lligat i obligat a jugar al joc de la incertesa, tot i seguint les canviants normes que van imposant la comunitat de científics. No és cap secret que la ignorància escampa les pors, i malgrat aquesta premissa, els homes hem lluitat per fer minvar aquest desconeixement, o dit d’una altra manera, hem anat fent gran el sac de les pors. Ara tenim consciència d’una infinitat de formes en les que podem estirar la pota. Algunes passen per un procés llarg i destructor, mentre que altres poden acabar la teva biografia amb un punt i final ràpid i contundent.
Són les persones amb ànsies de descobrir (a les quals respecto enormement), combinades amb l’incandescència dels mitjans de comunicació, els que fan que avui en dia un bistec pugui ser un focus perillós de contaminació, enlloc d’un aliment bo i necessari. És aquest perillós còctel d’informació i ciència el que transforma el problema del canvi climàtic en una disbauxa d’opinions capaces d’embolicar la troca al més convençut. Per dir-ho d’una altra manera, es podria afirmar que dia rera dia ens trobem amb una lluita interna per decidir a qui ens volem creure.
Algunes d’aquestes notícies tenen fonament científic (o això diuen) i d’altres acaben desencadenant el mateix efecte que les anteriors, simplement sustentades per la mera creença o superstició cap alguna cosa. Aquest es el cas de Nostradamus, catalogat en l’actualitat com el profeta de les catàstrofes del món, i tingut en consideració no fa pas masses anys (al 1999, concretament) per la seva predicció de la fi del món (una obsessió que mai he entès...perque s’ha d’acabar de forma planificada? En fi...).
El fet és que cada un cert temps apareix en els mitjans de comunicació alguna notícia incendiaria que omple els titulars de la majoria de mitjans de comunicació, i crea grans i sàvies converses de cafè, alhora que certa alarma social. Un tema molt recorregut és el que parla de tot allò provinent de l’espai exterior. Sense anar més lluny, el conegut per molts com el setè art, ha volgut representar aquesta amenaça en grans produccions de caire èpic en el que els habitants de la terra s’enfronten a un enemic còsmic o be marcià.
Un dels temes preferits ha estat sempre el referent als meteorits i és justament en aquest perill en el que s’ha regit la notícia que ha aparegut avui en “El Periodico”. Aquesta vegada no perseguia cap voluntat d’alteració de la tranquil·litat popular (tenint el món com el tenim no se si és adequat parlar de tranquil·litat). Aquest cop, les pretensions han anat més properes al que hauria de perseguir tot mitjà de comunicació: Limitar-se a informar. La notícia explica com un nen alemany de 13 anys, Nico Marquardt, ha estat el responsable de fer veure a la NASA (en principi una de les agències espacials més ben preparades) que havia comès un error en uns càlculs. Uns càlculs referents a la trajectòria de l’asteroide Apophis, y a la possibilitat de que es produís un impacte entre aquesta bola de ferro i iridi, amb un diàmetre de 320 metres, i el nostre estimat planeta,la Terra i el terra dels nostres peus. I quin error van cometre us preguntareu? Es va produir un error informàtic? No es va calcular correctament la densitat d’aquest objecte? Res d’això. Resulta que tota una colla de científics, situats en l’elit de la seva disciplina, no van ser capaços de tenir en compte que l’asteroide podia xocar contra algun dels 40.000 satèl·lits amb que es creuarà, camí de la terra. 40.000!!!! No un, ni dos, ni tres... 40.000!!!! La pregunta que se’ns pot plantejar és: Quins mitjans tenia aquest nano, que la NASA no disposa, per haver pogut constatar aquest error? Ha de ser alguna tecnologia fora de sèrie, la que permeti superar-los, no? Doncs.... be, millor que jutgeu vosaltres mateixos. Aquest nano disposava d’un: ..... TELESCOPI!! Ooooohhhhh...... Impressionant, no? Prodigi de la ciència....
A mi, que m’ho expliquin, perque no ho entenc!