Ves en pau.....i no tornis!!!!!!

Avui és un dia de victòria, al mateix temps que de derrota. Un dia que convida a aixecar les copes, i brindar per a temps millors, mentre lamentem amb la cua entre cames haver estat derrotats. Potser us semblarà que no te cap sentit el que estic dient, però segur que si m’explico una mica, més d’un estarà d’acord amb mi. Qui em coneix una mica sap que hi ha alguns personatges públics als que tinc un “apreci”especial. Aquest és el cas de l’alcalde d’aquesta ciutat, el senyor Joan Clos VollDamm. Un paio que va passar a ser batlle de Barcelona, de forma accidental l’any 1997, després de que el seu predecessor, el senyor Maragall cregués convenient deixar el càrrec per preparar-se per ser president. El més greu de tot aquest assumpte és que malgrat les seves carències evidents en diversos aspectes, ha estat elegit dues vegades per sufragi. Com pot ser? Un paio que ha donat signes evidents de com no ha de ser un alcalde, o si voleu, i per no limitar-ho tant, com no ha de ser una persona que ostenti un càrrec públic. El fet és que tal com deia al principi avui és un dia de contradicció sentimental. Una contradicció que ve donada per l’alegria que he sentit quan, al arribar al bar on esmorzo al matí, m’he trobat la notícia a la portada del diari. Finalment hem aconseguit deslliurar-nos d’aquest inútil personatge, o més ben dit, ens l’hem tret de sobre i l’hem encolomat a uns altres. No vull ni imaginar-me com pot anar el Ministeri d’indústria, turisme i comerç tenint aquest paio com a màxim responsable. Si li haguessin donat la cartera de sanitat, encara hagués tingut una mica de sentit, gràcies al coneixement anestèsic que té: és de calaix que per quedar-se tant tarat ha d’haver tastat tots i cada un dels productes que va estudiar a la carrera de medicina. En canvi, de les noves responsabilitats, tot el que en deu saber deu anar lligat amb el turisme, i ho coneix gràcies al Fòrum, així que crec que no cal fer cap comentari. D’indústria i comerç no se si en sap res, però de no ser així, estic segur que ens esperen estones de riure amb ganes. És aquesta doncs la vessant bona d’aquest afer, però tal com us he dit, n’hi ha una que justament és tot el contrari. Durant molt de temps, mentre em cagava mil vegades amb la merda d’alcalde que teníem, i amb les seves magnífiques ocurrències, em naixia l’esperança de que algun dia el sentit comú s’imposaria, i el vot del ciutadà enviaria aquest element al carrer. Ara, però, m’haig de fer a la idea de que aquest tio podrà afirmar, sense cap mena de reserva, que sempre que es va presentar en unes eleccions municipals les va guanyar. No se per vosaltres, però per mi això és un insult a la democràcia, al mateix temps que a la intel·ligència humana. Considero que la raó i l’enteniment han estat derrotats de forma contundent pel pallasso número u de la política catalana i han condemnat la poca il·lusió que em quedava envers tot l’entramat polític.
Per més inri, la persona que l’ha de substituir porta el cognom “Hereu”. Vull creure que l’etimologia d’aquest nom de família distarà molt de la línia d’actuació del nou alcalde, perque de no ser així, haurem sortit de l’aigua per acabar al fang.