Fer-se el suec

De ben segur que si algú ens digués, sense més, que ens estem fent els suecs, entendríem de seguida el que proven de dir-nos. El llenguatge popular te aquestes coses. El que també te, és que la majoria de persones no sabria dir el perquè s’utilitza aquesta expressió quan es vol donar a entendre que la persona s’està fent l’orni, el desentès, o fins i tot, el tonto. De fet, en l’origen de la dita, no es parlava dels suecs de Suècia, sinó que erròniament el temps ha acabat alterant el significat per un simple mimetisme fonètic. De fet l’origen el trobem al mot llatí “Soccus”, un tipus de calçat que usaven les dones i els comediants de l’època. Es tractava d’una sabata molt similar al que avui en dia anomenem esclop, o com també s’anomena en la llengua del país veí, zueco.
Malgrat això, no voldria ser més papista que el papa defensant acèrrimament el significat d’aquesta expressió. És més, en aquesta ocasió, realment em convé més el sentit adulterat de la dita, que no pas el real.
Perquè? M’explicaré. Qui no recorda aquella sèrie d’acudits en que es parlava del “colmo dels colmos”. Respostes com “perdre un Imperdible” estaven en l’ordre del dia. Ara, però feia molt de temps que no em trobava en una situació d’aquestes fins que he llegit un titular d’una publicació (no m’atreveixo a dir-ne diari) que crec que la gran majoria ha tingut alguna vegada a les mans. Resulta que en el “20 minutos” s’ha publicat una notícia d’aquelles que no passa desapercebuda. La notícia parlava d’una farmacèutica de Goteborg (d’aquí el rotllo inicial sobre Suècia i els esclops) que segurament es farà la sueca. Començaré pel principi, i així segurament m’explicaré millor. Resulta que en el pàrquing d’un edifici d’apartaments de la ciutat de Goteborg un empleat de la neteja va trobar un paquet que li va semblar sospitós. El paquet en qüestió feia un sorollet constant, a la vegada que, també es movia a talment com si estigués tremolant. De seguida la policia de la ciutat sueca va enviar un equip d’experts en explosius per tal que desactivessin l’artefacte. Dit i fet. L’equip especial d’antibombes va acordonar tota la zona, i de la mateixa manera que ho fan a les pel·lícules, va disposar tot un dispositiu de seguretat per intervenir el paquetet. Precaució, suors fredes... De fet ja m’imagino la situació: “La caixa ja era oberta. Ara venia l’hora de la veritat. Observar el tipus d’explosiu i procedir a la desactivació. L’artificier va donar primer cop d’ull, i a jutjar per la cara d’estupefacció del policia, tothom deuria témer lo pitjor. Amb la decisió que s’espera de tot un professional va ficar la ma a la caixa, i amb un gest ràpid va mostrar el temut explosiu....”. Estic segur que cap dels que es trobaven darrera del cordó policial es podia creure el que veien els seus ulls. Tot un desplegament de mitjans per acabar desactivant un...consolador! Boníssim!! Tota una unitat d’agents especials destinats a aturar una joguina que acostuma a generar crits que supliquen el contrari: “no paris, no paris...”.
El millor de tot, encara que sembli impossible, ja no és la pròpia notícia (que per ser sincers no te desperdici) sinó el que acaba afirmant en les últimes línies: “Las investigaciones de la Policía se centran ahora en dar con el dueño o la dueña del juguete sexual”. Com?? Poca feina, no?
Serà per tornar-li? O per preguntar-li on l'ha comprat?