El trio Calavera

Vivim en una societat moguda per tres motors de propulsió. Uns motors que no tenen res a veure ni amb la mecànica, ni amb la física ni amb cap ciència o tecnologia relacionada amb la cinètica, sinó amb el que realment acaba movent el món: Els Diners, els que tenen el poder i els que tenen més poder encara. Estem immersos, per no dir totalment absorbits, per un sistema econòmic en que tot el que tingui finalitats i motivacions econòmiques, passarà per davant del benestar de les persones. Malauradament les coses estan així, i les úniques persones o estaments amb poder suficient per a modificar aquesta tendència, són justament uns defensors acèrrims d’aquest sistema desbocat. Per si algú encara no ha lligat caps, acompanyant els diners (o capitalisme extrem) en la funció motriu, jo hi situo els governs per una banda, i l’església per l’altra. Es tracta d’una opinió personal, però que estic segur que molts compartireu reflexionant-hi un instant. Malgrat això, i si bé la identificació d’aquest tres elements ha estat senzill, no he aconseguit determinar en quin grau de força actua cada un d’ells. Qui predomina per sobre de qui? Qui porta la veu cantant? Per alguns, la única i verdadera força la te Déu, i per tant la paraula i voluntat de l’església hauria de passar per sobre de qualsevol altre premissa. Per uns altres l’ànsia de poder camuflada amb el nom de política és el que hauria de regir el dia a dia de la nostra societat. Per acabar, hi ha qui considera que els diners estan en un nivell per sobre dels altres dos factors. Consideren que l’economia disposa de la seva pròpia font d’energia i per tant està per damunt d’institucions i persones.
Jo em defineixo com un “inculte relatiu” en aquests temes, i per tant no soc capaç d’afirmar quin seria l’ordre d’importància. Així doncs, la única cosa que puc fer és utilitzar la tècnica de la deducció a l’absurd, creuar els dits i esperar que surti alguna cosa amb una mica de sentit. Anem a veure, per on començo... Una possibilitat és intentar desxifrar quin és l’origen del poder que ostenten. Els governs, lluny de si l’ús que en fan és adequat o no, basen la seva força en el poder que el ciutadà els ha delegat. L’església, per la seva part, basa la seva hegemonia en un poder adquirit al llarg de la història (sense ficar-me amb els mitjans utilitzats), i encara vigent avui en dia. Per últim, els diners són capaços de dur una societat sencera cap a una situació de crisi profunda amb una simple baixada del preu del diner, o una pujada dels tipus d’interès.
Aquests resultats la veritat és que no em revelen cap dada significativa, i això em torna a situar altra vegada al punt de partida. Donat que la meva faceta deductiva no ha estat suficient per resoldre el dilema, intentaré fer ús d’una altra eina que vaig aprendre a la facultat. Quan estudiàvem dret, tant si era dret constitucional, com sindical, com laboral, afirmàvem que una de les fonts del dret era la Jurisprudència (conjunt de sentències prèvies), així que podria provar si en aquest cas utilitzar una tècnica similar em dona resultats. Així doncs, com que no necessito sentències, sinó resultats de possibles enfrontaments entre els tres poders, m’he posat a buscar notícies que hi tinguessin alguna relació. Dit i fet m’he trobat amb una que m’encaixa a la perfecció. El titular diu així: “Multan a un cura que aparcó mal su coche por una extremaunción”. Resulta que a un capellà que estava en un hospital li van demanar si podia anar a donar la extremunció a una pobre dona que moria al seu llit. L’home, conscient de les seves responsabilitats laborals (per dir-ho d’alguna manera) es va dirigir cap allà, i donada la gravetat de la situació no va prestar la més mínima atenció al lloc on deixava el cotxe. En resum, multa al canto, i ara que? De moment ja han pagat, per tant potser son els diners els que manen... Però qui cobra aquests diners? Els governs, per tant potser manen ells... I l’església amb tot això que hi diu? Tant li fot el que diguin. El que han de fer és no queixar-se, ja que m’agradaria saber d’on treuen els quartos! I no em crec una història com la dels pans i els peixos...
Alguna sugerència de qui mana realment?