La Gràcia del Contrast

Ja diuen que tot lo bo s’acaba. I és que ahir, les últimes orquestres, ajudades per les habituals cantades d’havaneres, van posar fi a les festes majors de Gràcia d’aquest any. Els veïns dels diversos carrers van esgotar les últimes gotes de vida de la decoració que tanta suor, esforços i patiments els havia suposat al llarg dels darrers dotze mesos, alhora que el cap ja els jugava la mala passada d’estar pensant en el projecte de l’any que ve. Un comportament curiós, ratllant l’estupidesa si voleu, però totalment humà i habitual. És innegable que com en la majoria de coses d’aquesta vida, les festes de gràcia han gaudit d’un contrast de sensacions més que considerable, i només feia falta passejar-te pel barri, tot donant un cop d’ull, per constatar moltes contradiccions difícils d’entendre (si més no per a mi). De la mateixa manera que el fet de decorar els carrers suposa una lluita brutal entre les ganes i el comentari tant i tant repetit: “Aquest segur que és l’últim any” dels veïns Graciencs, hi ha hagut molts altres aspectes que es contradeien entre sí. Sense haver d’anar més lluny, curiós que hi hagi tota una sèrie de gent que es desvisqui per deixar preciós un carrer, mentre hi ha molta altra gent que, per incapacitat o be per involutant, no entenen que és vergonyós anar trencant la feina i les il·lusions dels altres. Però no tot, en aquestes festes gira exclusivament entorn de la decoració dels carrers. Aspectes com el vestuari es veien contraposats contínuament. Tant si passava un “unborjaporqueyolovalgo” per davant d’un rastes, com si ho feia un Punk per davant d’un Skin Head, els sentits captaven la gran diversitat d’aquesta festa. Però no pel fet que hagi sortit la paraula diversitat, aquests encontres havien de ser sempre amistosos, sinó que alguna que altra vegada acabava a mastegots entre uns i altres. Heus aquí una gran contradicció. Sortir de festa, i voler pegar-se... No ho entendré mai! Però vaja, no voldria que els contrastos que abans comentava semblessin centrats en la falta de sentit comú d’alguns indesitjables. No! N’hi ha hagut de totes les naturaleses i gustos. Mentre a la Virreina et cobraven 3 euros per una cervesa, un “paki” (amb tots els respectes, sobretot!) te la venia per un euro i mig. Mentre uns consumien alcohol fins a quantitats desmesurades, altres anaven més fumats que la visera de Fidel Castro. Mentre uns no bevien perque havien de conduir, altres anaven borratxos perduts justament perque un altre ja conduïa. Mentre a les quatre del matí un dormia en estat totalment etílic, repenjat a qualsevol cantonada, un altre cridava eufòric esperonat justament pel verí somnolent de l’anterior. Mentre un optava per la recepta tradicional de l’entrepà de pa amb tomàquet i pernil, altres es decantaven per la contundència dels ja mític Shawarma i Falafel.
El fet és que d’una manera o d’una altra, podem estar segurs que any rera any podem gaudir d’unes festes amb un encant molt especial. L’ambient càlid de l’estiu – regat espontàniament amb alguns ruixats intermitents – complementat amb la alegria inherent a qualsevol acte festiu, fan que durant una setmana es puguin viure unes fabuloses nits d’agost. Fins i tot gairebé podria afirmar que no tenim res a envejar de ningú a aquest respecte. Dic fins i tot, perque hi ha un interrogant que va rebotant-me pel meu cervell en estat postvacacional, i que em fa adonar que algo falla . Senyor Clos, agrair-li sincerament el gran esforç que deu haver fet per aconseguir que tant la nit del divendres, com la del dissabte el metro obrís les 24 hores en motiu de les festes de gràcia (que si no m’equivoco duraven tota la setmana...però vaja!). El que no acabo d’entendre és que dues putes nits de metro siguin tan complicades d’aconseguir, quan a Madrid el metro obre en aquest horari tots els mesos d’estiu. No serà pel que paguen, perque mentre ells paguen un euro per una xarxa de metro de més de 190 parades, nosaltres paguem 1, 20 € per només 116 estacions!! No ho entenc senyor Clos. Clar que demanar-li que m’ho expliqui vostè es totalment contradictori a la voluntat de comprendre-ho!