Sindicats amb deliris de Divinitat!

Quins subnormals!!! No tinc més paraules al respecte!!! Quan temps haurà de passar perque la gent, i més concretament la perillosa espècie dels sindicalistes, entengui que no poden exigir els seus drets en detriment dels drets dels demés deixant el camí ple de víctimes del seu puto victimisme. Sempre s’ha dit que els sindicats lluiten per preservar els drets dels treballadors (si més no això es el concepte...) i en canvi no prediquen mai amb l’exemple! Gràcies al que em van explicar durant els estudis de relacions laborals, tinc una idea prou fonamentada del que son els drets i els deures d’un treballador. Un coneixement que si molt no m’erro s’hauria d’exigir a qualsevol persona que es fes anomenar representant dels treballadors. Resulta que entre molts dels drets recollits en l’articulat de l’Estatut dels treballadors s’hi troba el dret que te tot treballador a gaudir de vacances (article 38). Unes vacances que en cap cas poden ser substituïdes per una compensació econòmica, o el que ve a ser el mateix, han de ser gaudides per llei. Per tant, suposo que fins aquí tots estareu d’acord amb mi en que les vacances son un dret dels treballadors, i per tant tota aquesta colla de gent agrupada en sigles varies: UGT, CGT, CCOO i SPM (Sa Punyetera Mare), haurien de posar tots els mitjans i esforços per tal d’evitar que res es posés entre les vacances i els treballadors als que tant s’omplen la boca de representar. Però com molt be diuen en castellà “del dicho al hecho hay un trecho”, i com no podia ser d’una altra manera, després de la vaga il·legal convocada pels sindicats, els perjudicats per tot plegat no van ser altres que pobres desgraciats com tu o com jo, que joiosos de marxar de vacances es van fotre de morros contra una nova vessant de terrorisme. I és que per molt que es digui lo contrari, per mi el que ha passat a l’aeroport del prat ha estat terrorisme en tota regla, i per tant s’ha de castigar tal i com es mereix. Aquesta gent, creient-se els abanderats dels drets dels treballadors (amb el temps han demostrat amb escreix que no son més que una farsa més del sistema), han dut a terme un segrest massiu de gent amb el “petit” afegit de coartar les llibertats de milers i milers de persones, al mateix temps que atemptaven contra la seguretat de moltíssima gent. I davant de tot això que passarà? Es permetrà que la direcció d’Iberia, pressionada per les putes amenaces dels de sempre, acati les voluntats d’aquests cabrons, amb l’única intenció d’intentar minimitzar els efectes del que ja és la pitjor situació viscuda en aeroports espanyols (per no dir europeus...)?? Qui pagarà per això? El treballador que es va sumar a la vaga (alguns, no vull ni imaginar-me sota quines pressions!), o el desgraciat que ara deu estar assegut al seu despatxet? I és que és necessari aclarir que aquests que diuen que defensen els treballadors, estan deslliurats de l’obligació de treballar a l’empresa que els contractés al seu dia (malgrat segueixin cobrant d’ells), consumint les hores sindicals (en bona part cedides per altres representants electes) i portant una ritme de vida d’autèntic vividor. Però millor que deixi de parlar d’aquest impresentables perque no en trauré res més que sulfurar-me. El que realment vull denunciar és el fet que tants i tants treballadors que van secundar la vaga no s’adonessin del mal que feien a gent com ells, i que el comentari que més es va arribar a sentir va ser el de “a mi me joden, yo te jodo a ti!” Trist oi? Doncs el pitjor és que aquest comentari també va sortir dels propis afectats pel conflicte, que en un atac d’egoisme i mala baba, van tallar l’accés a l’aeroport a molta gent. Gent que potser haguessin pogut marxar amb el seu vol i que no ho van fer per la ràbia d’uns altres. Tot plegat es llastimós!! Però el que més pena em fa es veure i constatar que la gent només es mira el melic, i que la consideració i la convivència han passat a la categoria de valors històrics deixant pas a l’egoisme a qualsevol preu!