Satis-FER o Satis-NO FER, aquesta es la Qüestió

Vaig entrar a treballar ara farà un mes exacte. En aquest període he pogut anar situant-me i constatant que la feina compleix la majoria d’expectatives que jo m’havia fet. Vist des d’aquest punt de vista es podria dir que estic satisfet. I com puc estar tant segur d’això? Doncs perque entenc que des del moment en que les meves expectatives en certa mesura s’han vist cobertes haig d’estar content. Tot despertant la meva vocació amagada de petit científic puc arribar a relacionar-ho tot amb una petita formula, i fent us de la vella tàctica de l’assaig error puc anar esbrinant si realment es satisfacció el que tinc respecte aquesta nova feina. La formula ve a ser la següent: S = P – E, en la que "S" és la satisfacció resultant respecte la nova feina, la "P" són les percepcions que n’he obtingut, i "E" les expectatives que jo me n’havia fet. Així doncs donant valor a cada una de les variables sabré si el signe de la meva satisfacció es realment positiu, i per tant confirma les meves sensacions inicials, o si pel contrari es negatiu, i en conseqüència falla alguna cosa en aquest nova ocupació laboral.
L’ordre d’anàlisi més lògic entenc que és el que comença avaluant quines expectatives m’havia fet. No us amagaré que, tot i no dir-ho obertament per no ser malastruc, tenia moltes esperances en aquesta feina. Ja portava massa temps ballant d’una empresa a l’altre, sense passar la majoria de vegades per la sortida, i per tant sense cobrar els 20.000. Aquesta inestabilitat m’afectava en força coses del meu dia a dia, com es el cas dels diners, en la possibilitat de fer una mínima previsió en el temps, en la seguretat en mi mateix... En resum que desitjava que la nova feina em minimitzes al màxim aquestes preocupacions. I realment ha estat així? Per resoldre aquest dubte cal que em miri quina ha estat la percepció que jo n’he tingut. La feina m’agrada, em sento a gust amb l’ambient que hi ha, hi ha un projecte molt interessant, puc aprendre motes coses, i em donarà una experiència que em serà molt útil el dia de dema, etc. En fi, que no cal ser cap geni per afirmar que la percepció que en tinc fins ara es força bona. Tant bona com per ser major que les expectatives que hi havia posat, i en conseqüència, tant bona com per que li doni un signe positiu a la meva satisfacció? Doncs està clar que em puc equivocar, però a hores d’ara, posaria la ma al foc i afirmaria convençut que tal com estan les coses en dia d’avui, estic satisfet!
Tot i això no voldria semblar massa fàcil d’engatussar, i és per això que no vull limitar el meu estudi a una mera formula, de la qual no en tinc cap certesa contrastada. Així doncs hauria de buscar altres factors que em permetin observar el meu grau de satisfacció. Millor que comenci altra vegada pel principi, i a partir d’aquí podré anar construint un esquema lògic d’anàlisi. Som-hi doncs. Tal i com ja he comentat a l’inici de l’escrit vaig començar el dia 3 de juliol, es a dir fa exactament un més. A part d’això el dia d’avui te alguna cosa en especial? Ups...doncs si. Mira per on! Resulta que avui mateix començo vacances. Començo avui fins el dia 21 d’agost, que hauré de tornar a estar aquí, al peu del canó. Així doncs, deixant lliure altra vegada la meva afició pels números, tenim que per 31 dies de contracte (dels quals n’he treballat 25) faré14 dies de vacances (sense contar aquest primer cap de setmana, clar!). Si calculo quina proporció de dies treballats per dies de vacances em trobo que cada 1,7 dies treballats en faig un de vacances! O el que be a ser el mateix: tenint en compte que el conveni laboral estableix una jornada laboral anual total de 1736 hores, es a dir 217 dies, això vol dir que al final de l’any acabaré fent...a veure....mmmm..... un total de 127 dies de vacances, que traduït en mesos equival a la modesta xifra de quatre mesos i una setmana. Clar que aquí encara hi haig de comptar el mes de vacances que també estableix el conveni, així com els 14 dies dels festius locals. Així doncs i fent els números una mica a l’engròs tinc que amb aquestes condicions al cap de l’any acabaria fent cinc mesos i tres setmanes de vacances. No se si us convenç o no, pero jo, jo estic satisfet!!!