27 de juny 2006

Farts d'aquesta Merda!!

Ja fa molt de temps que crec necessari parlar d’un tema que tots coneixem, que tothom mira d’evitar, i que només es parla obertament quan l’ambient està alterat i la gent ha anat embalant-se progressivament.
I doncs? Que és el que ha passat perque hagi pres la decisió de parlar-ne d’una vegada per totes? Millor que comenci des del principi, perque sinó no ens entendrem. Resulta que des que vaig entrar en el mon laboral hi ha hagut sempre una cosa que no he arribat a entendre mai, i que per molt que hi he donat voltes no he aconseguit trobar-li sentit. A partir d’aquí demano disculpes perque el tema anirà sent cada vegada més escatològic, però cal parlar-ne. Resulta que com cada dia, resultat de la quantitat d’aigua que bec durant un matí, he anat a buidar el líquid de les olives al lavabo de la feina. Com cada dia també, al entrar m’ha atacat un perfum massa natural i poc agradable per ser algo bo. Qui collons va a cagar a la feina??? No ho puc entendre!! Està clar que sempre et poden venir els cinc minuts, i per tant, donada la urgència, fer ús d’aquesta instal·lació de la empresa, però cada dia??? No se si algú compartirà la meva opinió, però és que les vegades que he tingut aquesta urgència (molt poques per sort), la incomoditat ha pogut amb mi. Sempre em passa pel cap que en el moment que surti del lavabo em trobaré algú de morros, i aquest a la vegada posarà una cara d’asfíxia i intoxicació considerable, mentre em clava una mirada d’acusació totalment fonamentada. Però en canvi hi ha gent que aquest problema no el te, i va regalant els seus aromes a tots els seus companys de feina! Però clar, ningú ho diu! Sempre son els altres! I és que no se exactament el perquè, però tot el que fa referència amb temes escatològics porta a la mentida o a la invenció de terceres persones. Amb lo fàcil que es sortir de casa cagat i pixat, tal i com deia el meu avi. Un altre exemple el trobem entre els nois, en l’acció típica de mirar de treure la derrapada de rigor, tot fent punteria al fons de la tassa. Malgrat que al preguntar-ho lo primer que es fa es posar cara com de fàstic per acabar negant-ho, si coincideix amb una nit en la que en general tothom augmenta els seu estat etílic, al final tothom acaba admetent que ha jugat a aquest joc de punteria. És curiós...
El que no acabo d’entendre és la contradicció que es presenta amb aquest tema. Vull dir que la majoria de gent s’esmerça per negar o amagar que ha deixat la merda en un lavabo o un altre, i en canvi hi ha tota una gent que no fa més que escampar merda per tot arreu i alhora se’n senten orgullosos de fer-ho. Com pot ser que un s’amagui de fer una “Grande i Libre” per por del què diran, i en canvi altres es reafirmen en la voluntat de que tot tornés a ser com en els orígens d’aquesta expressió. Com pot ser que evitem tractar temes d’aquesta naturalesa, i en canvi la majoria estem amb la merda fins el coll. Suposo que estem tan acostumats a que ens fotin la merda d’altres per sobre que quan parlem de la nostra, ja n’estem farts!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot plegat fa pudor!!!
Haig de reconèixer, que si les restes "d'una grande i libre" són conegudes, casi sempre faig punteria. D'aquesta manera estalvio la feina, sempre desagradable, de netejar-ho conscientment. En canvi, si es un servei públic, evito en gran mesura fer punteria.
Respecte al tema de "prendre mesures" al treball, va com va. En el cole els WC estan força bé i la cadena raja "que te cagas!" Per tant, el risc de deixar cap tipus de seqüeles disminueix i més si obres la finestra. D'aquesta manera t'estalvies comentaris i cares de la resta del personal.

Com que sóc una persona que va a moments, s'agraeix horrors poder contar amb un Wc com cal.

Sóc molt afortunat i mai m'ha agradat donar l'esquena a ningú. Així doncs, vaig volant a retre honors a la pàtria imposada

Anònim ha dit...

jo cago al cole, a la feina, a casa dels amics, als bars, al corte ingles i de tant en tant al water. je je je