Dements Dement-ides

Abans es deia que es tornaven bojos i ara es parla de demència senil. I és que es innegable que les persones grans perden facultats arribada una certa edat, arribant a fer un retrocés que fa molt mal de veure, i que de ben segur que mentre en son conscients, fa molt mal de viure. L’edat però no està escrita enlloc, ni fixada per ningú, sinó que afecta de manera molt diferent a uns i altres. De fet, i sense anar més lluny, l’agosarat protagonista va demostrar que amb els seus 72 anyets, ni demència senil ni històries, sinó un parell de pebrots d’allò més ben posats! Resulta que el senyor Julian, sorià de naixement, i resident a la població saragossana de Pinseque, mentre es passejava per les afores de l’esmentada localitat es va trobar que al creuar la via de tren de la línia Madrid-Saragossa, el va sorprendre un tren de mercaderies. L’home, amb un atac de pur mestratge va optar per l’opció, la única que hi havia, de tirar-se al terra, bocaterrosa, entre el dos rails, i va esperar que tot el tren de mercaderies ( que normalment son més llargs que un dia sense pa) li passes pel damunt. El maquinista, que al adonar-se de la presencia d’en Julian havia aturat el comboi, va explicar que al baixar de la màquina va veure l’home deambulant per la via. No m’estranya francament! Després que et passi un tren per sobre, lo mínim que et pot passar és que estiguis una mica atordit. El fet és que es va avisar al 061 (l’agent que fa 54 després del mític 007), i el van portar amb la UVI mòbil fins l’Hospital Clínic de Saragossa, on li van fer unes revisió completa abans de donar-lo d’alta. Impressionant! I després diuen que al fer-te gran perds facultats! I una merda! Tant li fot que tinguis més o menys edat, que si no hi ets tot, no hi ets tot! I si no que els hi expliquin als dos següents personatges, que amb una falta total d’irrigació sanguina al cervell, van fer una autèntica demostració del que es estar dement de veritat. De primer plat tenim un il·luminat d’Australia, en Samuell, que es va quedar al càrrec d’una criatura de 13 mesos, filla de la seva novia, mentre aquesta havia anat al gimnàs. Resulta que la pobra criatura es va vessar una beguda per sobre, i l’amic Samuell, fent gala de la seva manca d’intel·ligència, va agafar a la pobre nena i la va posar a l’assecadora durant uns pocs minuts. Pocs però suficients per a produir-li cremades als peus i a les mans. L’amic va ser detingut després de la denuncia dels metges que van atendre la nena. El que també està per tancar es un paio que, després que la seva dona li descobrís un missatge al mòbil d’una presumpta amant, va voler demostrar-li fins quin punt era gran el seu amor per ella. Dit i fet que quan l’esposa li va demanar explicacions es va entaular una discussió que va acabar amb una gran prova d’amor: va agafar un ganivet i es va tallar el membre per tal que es creies la seva fidelitat. Els fills, que estaven a casa en aquell moment, no van poder afirmar si havia estat la dona l’autora del tall o be si pel contrari havia estat una auto-mutilació. El que està clar és que de dements n’hi ha per tots els gustos, però els pitjors de tots son aquells que ho són perque es creuen les seves mentides, i en conseqüència viuen una realitat paral·lela a la que vivim la resta de mortals.
Podríem tancar-los aquests també, no?