"A todo cerdo le llega su San Martín"

Et despertes pel matí, mires per la finestra i t’adones que fa un dia preciós. T’aixeques del llit, passes per la dutxa, esmorzes alguna cosa, i tant radiant com el sol que cau amb justícia, surts al carrer. El dia promet, i amb aquesta idea enfiles carrer amunt per anar a fer una volta pel barri. Mentre camines penses que seria fantàstic que res trenqués aquesta sensació de benestar, de calma i tranquil·litat amb que has començat aquest dia assolellat. Xino xano, vas passejant pel barri amb un somriure a la cara que descriu molt be com et sents. De cop i volta, sense temps per reaccionar, aquest somriure es converteix primer en una cara d’estranyesa, per deixar pas a una cara de curiositat que canvia instantàniament a una cara de repugnància mesclada amb mala llet. Cagun dena!! Tota la calma i tota la tranquil·litat van marxant a marxes forçades mentre et comencen a envair unes ganes boges de penjar a algú. Ja està el porc de turno que passejat el seu xuxo llardós (m’encanten els gossos, però quan et passa això només et ve la imatge d’un gos llardós....si més no a mi) que no ha recollit la tova del coi d’animal, i que posteriorment jo he trepitjat, provocant-me un canvi d’humor radical, una sensació de fàstic substancial i una sabata plena de merda de gos!! Que collons els hi costa recollir la cagada del seu estimat animal de companyia? Perque haig de pringar jo per algo que ni m’hi va ni m’hi ve? Que potser he triat jo tenir gos? No! Per alguna cosa no en tinc!!! Que potser tinc la necessitat de comprovar la consistència de la tova del coi de xuxo? Tampoc!! Ni la tinc ni crec que la tingui mai!! I mentre tant que hi fa l’ajuntament per evitar que els alguns guarros que tenen gos, deixin la cagada del gos al mig del pas?? La de Barcelona res de res! S’omplen la boca de mala manera, i la merda segueix als carrers. És massa feina controlar això! Com sempre la llei del mínim esforç!! Exigir molt i donar poc! La trista història de l’ajuntament de Barcelona! En canvi, l’ajuntament de Granollers, si més no en temes d’aquest, ha demostrat que hi ha una solució efectiva contra aquesta gent tant guarra. La primera iniciativa que van dur a terme va ser controlar que la gent llancés les escombraries fora dels contenidors. Com ho va fer-ho? Doncs regalant unes bosses d’escombraries amb la particularitat d’anar marcades amb les dades de cada veí. Aquesta mesura va reduir amb escreix el problema! Ara, amb el problema de la caca de gos, han decidit fer us de l’escarni i el ridícul per frenar aquesta desagradable actitud. Resulta que personal del consistori es dedicarà a observar als amos amb els seus gossos, i enlloc d’increpar al guarro en el mateix moment (per tal d’evitar la típica resposta: “ara ho anava a recollir...”) prefereixen deixar passar la persona, recollir l’excrement de l’animal, posar-lo en una bossa i donar el “regal” al porc en qüestió en el moment en que el ridícul que pugui sentir sigui major. Em sembla collonut!!! La vergonya i el ridícul és per mi una de les armes més eficaç per modificar actituds!!!! La notícia especifica que per tal d’evitar una reacció violenta de l’amo del gos, calia utilitzar un llenguatge amable... I una merda com la del seu gos!!!!!! El que reaccionés malament, si depengués de mi, li enclastaria la merda a la cara!!! D’aquesta manera sabrà que és estar pringat d’una merda que no es seva, sense voler-ho!!! Ja ho diuen els castellans “A todo cerdo le llega su San Martín”.