Que la sort t'acompanyi!!

La sort ha estat sempre un concepte difícil d’explicar. De fet no és només l’explicació el que és complicat, sinó l’entendre el perque hi ha vegades que la sort apareix, i en canvi n’hi ha d’altres en que sembla que es rigui de nosaltres. De fet hi ha qui ha cregut sempre que la sort és una mescla entre l’esforç, la tenacitat i la oportunitat, reacis de creure que algun factor desconegut i incontrolable pugui influir en allò que volem tenir sota control. Però des del meu punt de vista la sort està més enllà d’una mera oportunitat, o d’un gran esforç. Es tracta de quelcom inexplicable i misteriós que acaba decantant les coses cap a una banda o cap una altra, sense tenir, la majoria de vegades, ni capacitat ni temps de reacció. I és que la mateixa cultura popular ha anat molt lligada a aquest concepte, i mai ha intentat explicar el perque de la seva existència, sinó que s’ha limitat a advertir d’aquelles situacions que, ja sigui per l’experiència prèvia, ja sigui per creences vàries, són propícies a portar bona o mala sort. I el que és més divertit és que modifiquen sovint la nostra actitud, malgrat tenir un grau d’escepticisme considerable cap a tot allò que no te una explicació coherent, física o realista. I sinó perque la gent, malgrat ser reticent a creure’s aquestes històries, mira de no passar per sota una escala? o gairebé mai obre un paraigües en un lloc tancat? o tem els dimarts 13 i evita els colors grocs en dies importants? Tal com diu l’expressió popular, ningú vol “temptar la sort” o be ningú vol temptar-la massa, Ningú? Home, hi ha qui qui ha arriscat més del que realment podia, i s’ha acabat picant els dits, i en canvi hi ha qui ha buscat molt les pessigolles a la fortuna, i aquesta li ha acabat somrient. A part però d’aquests dos extrems, hi ha el que te mala sort sempre. Passi el que passi, sigui el dia que sigui aquestes persones estan tocades per la mala astrugànça, i tot el que proven i tot el que toquen per raons inexplicables s’acaba torçant, i acabant com el rosari de l’Aurora. Qui no recorda en Frank Spencer, que amb la seva rutina diària era capaç de posar-te el cor en un puny, i la pell de gallina, amb cagades rera cagades. Però no fa falta un personatge fictíci per trobar un exemple. A la vida real també se’n troben. Aquest és el cas d’un nom que parla per si sol, d’una persona que per A o per B la sort li ha girat l’esquena i que, sense voler fer llenya de l’arbre caigut, ha donat grans tardes d’humor involuntari. Si algú encara no sap de qui parlo, el millor serà que digui el nom i que sigui el que sigui... bufff... quins nervis... Sete Gibernau!!!!!! .....no ha passat res? Buffff...doncs aprofitem mentre duri!! Resulta que aquest senyor està marcat per la sort, però en connotació negativa. El que no li hagi passat a aquest pilot és perque deu ser completament impossible que succeeixi (fins i tot amb la intervenció de la sort). Ha caigut sol de la moto quan ho tenia tot fet, se li ha acabat la benzina a la última volta de la cursa, ha tingut tots els problemes mecànics del món del motor.... Però la última ha estat el colmo del colmo!!! Aquest cap de setmana va tenir un desgraciat accident (veient les repeticions jo li atribueixo a ell bona part de culpa, però vaja... això és un altre tema) i va haver de ser traslladat amb ambulància a l’hospital de la Vall d’Hebron amb la clavícula trencada. Mala pata oi? Doncs això no es res!! Perque de camí cap a l’hospital el vehicle sanitari amb el que anava va patir un accident provocant la caiguda del pilot al terra de l’ambulància!! Que més li pot passar a aquest home? Exactament no ho se, però jo li recomanaria que deixés tota activitat de risc perque pot acabar molt malament. Tinc un sentiment de contradicció, perque amb ell m’he fet bons farts de riure, però si no ho aturem, aquest paio pot acabar malament!!