S'agafa abans un mentider que un coix!!

Ens passem la vida mirant de descobrir quin són les persones que ens envolten. No és pas estrany sentir de tant en tant que algú que has conegut no era el tipus de persona que creies, o be que no t’esperaves certa reacció d’algú al que pensaves conèixer. El fet és que qui més qui menys guarda algun secret inconfessable, i quan aquest, per aquelles coses de la vida, surt a la llum, llavors sembla que tot el nostre entorn es desplomi sense contemplacions. Aquest és el cas d’en José Antonio López de Pablo, al que les coses se li van escapar de les mans (al meu entendre... vaja) i ha acabat sortint escaldat de la situació que ell mateix es va crear. Resulta que aquest personatge, alhora que la seva clínica dental, ha estat denunciat per una família pel que en conjunt es pot catalogar de mala praxis. De fet aquesta família ha denunciat al senyor Lopez de Pablo perque entre d’altres coses havia empastat 14 queixals a la filla, tots ells sense usar cap mena d’anestèsia o similar, i extret tres queixals del seny provocant-li amb la intervenció infeccions a les genives i a la mandíbula. Clar que els despropòsits no van quedar aquí, perque tal com acostuma a passar tots els membres d’una família acostumen a anar al mateix dentista, i en conseqüència el pare es trobava amb una pròtesi sobre la tauleta de nit que no es podia posar del mal que li feia, i la mare se’n recordava del dentista i de la seva feina cada vegada que mastegava... En resum, tot un seguit d’animalades que pel que sembla les hauria de pagar cares. Fins i tot li podrien retirar la llicència... De fet li podrien retirar la llicència si realment en tingués, perque resulta que aquest senyor no era dentista, sinó protèsic dental, i les úniques pràctiques que podia dur a terme no passaven del fer i polir peces dentals postisses. Algú pot pensar que el paio desconeixia la prohibició en aquest sentit, però hi ha alguna que altra evidència que demostren el contrari. De ben segur que en son moltes, però la que és més definitiva és que la clínica anava a nom d’un tal Manuel A.B. I qui era aquest paio? No se si es una prova prou concloent, però resulta que les infermeres anomenaven al desaprensiu protèsic amb aquest nom, Manuel, en lloc d’anomenar-lo José Antonio. Una confusió? Desenganyem-nos! La família el coneixia amb el nom de Manuel, així que quan es va destapar la caixa dels trons, la sorpresa va ser prou majúscula. Tot i això, sempre plou sobre mullat, i si de moment tota la història es totalment rocambolesca, encara falta la millor part! Resulta que el fer desgràcies dentals no era la única ocupació que omplia el temps a aquest element. Combinava aquesta pràctica amb la política! Però no amb una simple afiliació o similar. No! Seguint amb l’exageració que mantenia fent de dentista, el paio amb la política no va voler ser menys: Resulta que el senyor Jose Antonio Lopez de Pablo és l’alcalde de Garriguella, un poble de l’Alt Empordà d’uns 750 habitants. Impressionant la manera de complicar-se la vida d’aquest tio. El que més em costa d’entendre és com es pot mantenir una farsa de tals dimensions sense tenir un mal de panxa constant? Suposo que deu ser qüestió de tenir molt d’estómac.
El que si que m’ha quedat molt i molt clar, un cop assabentat de tot això, és que, per una banda, gairebé tots els polítics són iguals, i que per l’altra jo també soc Dentista, Indepen-Dentista!!!!!