Misèria per uns i Miserables els altres!!

“En casa de herrero, cuchillo de palo”. Perquè? Perquè carai aquesta frase es compleix amb tanta regularitat? És típic que un metge descuidi la seva salut, que un cuiner mengi a casa seva menjar precuinat, que un professor maleduqui els seus fills, que un polític sigui normalment políticament incorrecte... Vaja, un futimé de casos que confirmen l’expressió. L’últim cas que he conegut no te desperdici, la veritat! Resulta que la ministra de treball polonesa, com a extra a part de la política, va obrir un supermercat. Resulta que un periodista va voler infiltrar-se com a treballador del supermercat durant un mes per tal de poder demostrar que l’expressió del principi, en el mon de la política, es compleix molt sovint! Després d’aquest període, el periodista va fer públiques les seves conclusions, i tal com era d’esperar aquestes no deixaven a la senyora ministra en massa bona posició. Pel que recull en el seu article publicat al diari “Fakt”, la senyora ministra incomplia, en el seu supermercat, gran part de la normativa laboral polonesa. Contractes dubtosos, sous en negre, salaris miserables, hores extres impagades, incompliment de la normativa sanitaria i de prevenció de riscos laborals, fins a idear maneres d’enganyar a les inspeccions legals. Vaja, en definitiva, que la colega era una perla de les bones!! I a sobre amb el càrrec que ostenta!!! Quins pebrots!!! I el que em fa més gràcia és que el ministeri de treball no ha volgut fer comentaris al respecte. No m’estranya!!! Que coi vols que diguin!!! Suposo que a hores d’ara jo, en la seva situació, ja hauria desitjat mil vegades fer-me invisible durant una bona temporada!! I és que poder fer-se invisible es tot un somni per molts. Jo mateix he somiat mil vegades poder fer i desfer sense que ningú em veiés!!! Si sent de carn i ossos ja la he liat molt, sent invisible seria brutal la quantitat de gamberrades que arribaria a fer!! Però de moment la invisibilitat queda molt lluny. El que no està tant lluny és el camuflar el timbre del mòbil. Segur que ara tots pensareu que estic penjat, i que el silenciador del mòbil ja fa temps que existeix. Totalment d’acord, però el nou sistema que ha sortit supera amb escreix l’acció de silenciar el telèfon. Pel que sembla han desenvolupat un so de freqüència molt alta que resulta inaudible per molts adults, però no pels adolescents. Això comporta que molts alumnes d’institut facin us del seu telèfon a les classes així com també en indrets en els que la utilització de l’aparell està prohibit. L’objectiu inicial d’aquest so d’alta freqüència, desenvolupat per una empresa de seguretat, era la de dissoldre les agrupacions d’adolescents davant de certes botigues de Gran Bretanya, i en canvi ha resultat ser una eina molt útil pels adolescents per transgredir totes les normatives al respecte. A qui segur que li hagués anat molt be és al ex-conseller del PP, que ha estat expulsat per haver votat “SI” en el referèndum per l’estatut. Estic segur que hagués donat el que fos perque aquell telèfon deixés de sonar per retreure-li el fet d’haver actuat segons els seus principis, i en acord a tots els seus drets. Els que no han donat cap sorpresa son els amics del PP, que seguint amb la seva línia d’actuació, han fet gala de la seva voluntat excloent, feixista i antidemocràtica. En la seva línia, vaja!!!