Con un poco de pasta basta...

Què són els diners? Total...es tracta d’uns paperets als que els hi donem molt de valor, però que realment potser no en tenen tant (i que consti que he dit potser!). Mira que hi ha coses a la vida que són molt més valuoses que els diners, i que per molts que en tinguéssim mai podríem pagar-les, però tampoc podem tancar els ulls a la realitat i considerar els diners com un objecte obsolet dins la societat en la que vivim. Ni molt menys! Sempre hem sentit l’expressió popular que diu que “Els diners no fan la felicitat”. Mira, no dubto que tingui raó, però el que també tinc seguríssim és que malgrat per si sols no aportin la felicitat, ajuden molt. I si no que li preguntin al cambrer del restaurant “Nello”, que va acabar el servei amb una dosi de felicitat considerable (Article 1). Resulta que, com si fos el més normal del mon, un client després de considerar que havia sopat prou be va creure oportú deixar una propina al cambrer de la ratlla de 16.000 dòlars, que equivaldria a uns tres milions de les antigues pessetes (que típica aquesta expressió, oi?). No tranquil amb això, va creure necessari també convidar a tothom del restaurant a beure alguna cosa, per acabar deixant-se al restaurant casi 25.000 dolars (8.000 del sopar, 16.000 de propina i 500 convidant a la gent). I ell tant feliç, i el cambrer ni t’explico!! Tant content com estaven tots els que es van trobar amb una altra sorpresa ben agradable (Article 2). Per un moment intenteu posar-vos en situació per tal d’intentar esbrinar quins són realment els sentiments que provoca una situació així. Ens dirigim al caixer per treure diners, i ens passa allò que tots hem somiat i que sempre hem cregut que era impossible: Que el caixer s’equivoqui a favor nostre!! Us ha canviat la cara? Doncs imagineu la cara que els quedava a la gent quan el caixer els donava el doble dels diners que havien demanat, i només constava que n’havien tret la meitat!!! Impressionant!! I feliços?? Doncs com unes pasqües!!!! Perque després diguin!! Clar que els diners no son sempre tan fàcils d’aconseguir, i hi ha vegades que un ha d’ingeniar-se les per guanyar algun cèntim. Aquest és el cas del següent amic, que va pensar un astut pla per tal d’ingressar algun quarto a les seves butxaques (Article 3). Com ho va fer? Doncs fàcil. Va robar un autobús! Però quan dic robar un autobús no vull dir només les peles que hi hagués, sinó l’autobús. Les coses van anar de la següent manera. El nostre amic va pujar a l’autobús, quan el conductor no hi era, va arrencar i va començar a fer la ruta habitual d’aquella línia. La gent anava pujant i baixant (cosa normal en un autobús) i cadascú anava pagant el seu bitllet religiosament. L’amic va anar-se embutxacant les conquistes fins acabar la ruta, i deixar abandonat l’autobús a pocs quilometres de les cotxeres. I tan panxo, i no dubto que ben feliç, se’n va anar xino xano cap a casa, perque últimament el tema d’agafar el transport públic no és molt de fiar.
I és que els diners mouen muntanyes, encara que ens faci ràbia, obren també moltes portes. I si no que els ho preguntin al príncep i a la leti, que a base de quartos han aconseguit tenir el cordó umbilical de la nena als EEUU (no se si me’n fiaria jo amb el Bush per allà...). El que és més trist de tot és que ara resulta que canviarà la normativa al respecte del tractament i els bancs de cordó umbilical. Perquè deu haver sortit ara aquesta notícia?(Article 4) Es deu tractar d’una casualitat no? En fi...