Menjar-se un marron!!

Algú de vosaltres ha passat mai gana? Però no aquell rau rau que s’insinua just l’estona abans de dinar, i que et recorda de que aviat seuràs a taula. No! Estic parlant de gana de veritat! Jo, per sort només he experimentat la gana en comptades ocasions, i més per culpa meva que no pas per les circumstàncies. Alguna vegada estant de ruta amb el k1 havia limitat el meu àpat diari a una llauna de tonyina amb quicos i cacauets, perque no suportava ni el pa negre, ni el foiegras ni res per l’estil, i com que durant uns dies vam menjar això, doncs dos pedres. A part d’això (que no crec que sigui gana gana) mai he hagut de passar per una necessitat imperiosa de menjar. Però suposo que si mai aparegués aquesta necessitat mouria cel i terra per menjar. I si no, que els hi preguntin als protagonistes de les següents noticies, perque si aquest comportament no ha vingut motivat per la gana, llavors és que al gent no hi toca (això ja fa temps que m’ho plantejo). El primer individu (Noticia 1) ha estat condemnat a un any de presó per robar en una sidreria una quantitat de menjar considerable. Alguns pensaran: “Es que tenia gana el pobre! Massa dura la justícia amb ell”. Jo hi podria estar d’acord, si no fos que el paio no es va emportar pa, llet, ous...elements de primera necessitat, sinó que es va emportar entrecots de vedella, pop i dues caixes de llagostins. No descarto que tingués gana, però una mica massa senyoret el tio, no? Vaja...si més no a mi m’ho sembla.
La notícia que realment m’ha frapat ha estat la que parla d’una noia de 15 anys, que va arribar a planejar quatre assassinats per un tros de formatge(Noticia 2). La senyoreta en qüestió - americana, com no! - va contractar el que ella es pensava que era un assassí a sou, per carregar-se a quatre persones, propietaris segons ella del tros de formatge, i poder d’aquesta manera robar-lo. Segons creia ella el tros de formatge no era més que una manera de camuflar cocaïna. El més trist de tot és que el sicari que va contractar era policia!! T’han de faltar deu minuts d’incubadora per voler matar per un tros de formatge blanc, i a sobre demanar-li a un poli que ho faci. Però és que quan entren en joc les drogues llavors tot es complica!! I si no que li preguntin al pare d’uns nanos, un militar francès ja retirat (aquesta informació no hauria de ser rellevant....o si!!), que per tal d’ajudar als seus fills a guanyar algun que altre partit de tenis, es dedicava a drogar als contrincants (Noticia 3). El problema va aparèixer quan a l’exmilitar se li va escapar la ma, i es va passar amb la dosis. De fet no ens hauria d’estranyar que un integrant d’un cos de seguretat (sigui la que sigui) se li en vagi la ma, ja que per mala sort això acostuma a ser el pa de cada dia, tant aquí com al pròxim orient, tant els d’una nacionalitat com els d’una altra. El fet es que el pobre xaval, col·locat perdut no va controlar el cotxe i es va matar. Ja m’ho ha dit sempre el meu avi que no em fiï d’algu que porti o hagi portat armes. I és que la gent ha de ser més conscient del que es pren i es deixa de prendre. Hi ha drogues i drogues, procedents de molts llocs diferents, i cadascuna amb uns efectes. Fins aquí no he descobert res nou. El que no acabo d’identificar és la droga que pren el xaval que prem els botons per fer entrar les imatges dels telenotícies de la TVE, ja que per segona vegada es va colar un frame del Rajoy en la notícia del suïcidi d’un integrant d’ETA. Quin tipus de substància ingereix aquest paio? I si no consumeix productes estupefaents, llavors podríem parlar que el sr. Rajoy es com un gra en el cul, que apareix sempre quan menys t’ho esperes, et cagues en ell mil vegades i que per sort no el pots veure, perque el rebentaries!!!