Festival d'Eurovisió?o la visió d'Europa...un Festival!!

La unió Europea ha estat un projecte que s’ha anat construint i fent fort al llarg de molts anys. De fet, els més papistes diuen que Europa ha assolit una força que res te per envejar als EEUU, i d’igual manera, consideren que res tombarà tal imperi. De fet, fins fa poc jo era dels primers a defensar que Europa estava prou consolidada, i que era totalment impensable que en un estat de la Unió s’arribés a un conflicte bèl·lic. A mi em feia por la situació que s’estava produint aquí a casa nostra. L’odi i el rancor que s’està acumulant fora de Catalunya cap als catalans era totalment desmesurat, però em tranquil·litzava el pensar que mai es podria arribar a un conflicte bèl·lic de caire civil, mentre forméssim part de la Unió europea. Ara però m’estan sobresaltant una sèrie de dubtes ja que últimament s’han produït uns incidents de caràcter social prou importants, i al mateix temps prou desequilibrants. I el que més a fet créixer la meva preocupació ha estat que els protagonistes d’aquestes controvertides decisions no son països que tot just han ingressat en la unió, i que per tant podria entendre’s com dins de la normalitat, sinó de països completament assentats dintre el conjunt d’Europa. Sense anar més lluny el que està passant a França podria acabar com el rosari de l’Aurora. I no n’hi ha per menys. A qui coi se li pot acudir una mesura social i laboral d’aquest nivell sense predir les conseqüències que pot arribar a tenir a nivell del poble. No poso en dubte que una mesura d’aquest nivell està totalment meditada, però el que no podem és desvestir un sant per vestir-ne un altre. Entenc que en la balança de la gent del carrer el que realment compta és allò que els afecta directament, i per molt que es justifiquin les decisions, si el poble es veu perjudicat per la mesura hi aniran en contra. Com poden plantejar-se una reforma laboral com la que pretenen aplicar? Com es pot deixar tant desprotegit un col·lectiu, i per l’altra banda destinar esforços i recursos per solucionar aquesta desprotecció? A qui se li apareix la magnífica idea de creure que l’acomiadament sense necessitat de justificació ni indemnització és una mesura que potenciarà el creixement econòmic d’un país? Però que fumen herba aquesta gent?? Perque si no és així, ja poden mirar d’explicar-ho que no crec que puguin convèncer a ningú. Com poden pretendre que el col·lectiu de Joves accepti que el govern els deixi amb el cul a l’aire perque tots aquells empresaris sense escrúpols puguin fer-los una prospecció rectal. Dos anys amb acomiadament totalment lliure per als menors de 26 durant el seu primer contracte!!!!! Vergonyós!!! I el més trist és que l’il·luminat que ha pensat aquesta opció cobra un sou que difícilment algú de nosaltres tindrà, i no m’estranyaria que en el seu contracte hi hagués una clàusula que li assegurés el futur, perque últimament les coses estan molt malament......No et fot!! Quina colla de cabrons!!
I per si fos poc amb això a Alemanya ja s’ha pactat l’enrederiment de l’edat de jubilació. Està clar que ho han fet per garantir un sistema de prestacions que pugui donar abast a tota la població, però perque han de pagar sempre els mateixos els plats trencats! Perque és el més pringat de turno el que haurà d’esperar dos anys per poder dir que ja ha treballat prou a la vida? Perque no poden retallar per altres bandes? Nooooo!!! No fos cas....
Algú sap que s’ha d’estudiar per estar al govern? El graduat escolar es suficient, oi?