Diferents, però Referents!

Que seríem sense ells? Qui ens arrencaria aquell somriure que tant ens ajuda a afrontar els reptes? I és que no podem negar que la seva funció social és molt important, i que gràcies al seu exemple, gràcies a les seves grans gestes les persones som cada dia millors, més completes, en definitiva, més persones. I és que dia si dia també apareixen actuacions que d’una manera o d’una altra ens marquen els passos, i en conseqüència ens teixeixen l’entramat del nostre incert futur. Exemples com aquests els trobem a la majoria de mitjans de comunicació, i és responsabilitat nostra canalitzar la informació per tal que esdevingui útil en les nostres particulars circumstàncies. Sense anar més lluny notícies com aquesta (Notícia 1) ens ensenyen a saber mirar enrera, a recordar i aprendre dels records. A mi almenys, al llegir-la, m’ha assaltat un atac nostàlgic tot pensant en la incomparable Eva Nasarre, i en el paper que va tenir en la societat d’aquest país. No n’hi ha per menys no? Qui no en traurà profit i coneixement al veure la senyoreta Rice fent els seus exercicis de gimnàstica? Segur que tots, i si més no el somriure que abans comentàvem segur que ens aflora. I ja que estem ficats en el tema esportiu, que hem de dir dels esportistes d’èlit? Es tracta d’un col·lectiu que es caracteritza per ser el model a seguir de molta de la quitxalla d’avui en dia. Esportistes com David Meca, Pedraza i Roura (Mítics exjugadors del Barça), Mueleg i Sete Gibernau (entre d’altres) són clars referents per la joventut d’avui en dia. Tots donaríem el que fos per viure experiències com les que el popular David Bekham comparteix amb els mitjans de comunicació (Noticia 2). No estaríeu orgullosos de poder dir obertament i sense cap mena de pudor que els problemes de matemàtiques que ha de fer el nostre fill de sis anys per l’escola ens semblen de física quàntica? Doncs en David (el Bekham, no el Meca), carregat de bon cor i de sinceritat ho ha volgut compartir amb nosaltres, i no podem fer més que agrair-li el gest. Qui no deu estar agraïda pel gest que han tingut amb ella és la incomparable i insaciable Madonna. Una dona que ha marcat la cançó, el cinema, la pornografia.... Vaja, un mite de l’alçada d’un campanar!! Doncs resulta que una gent, corcada d’enveja, pretén tirar per terra la carrera immaculada d’aquesta gran artista. De fet l’acusen de plagiar el nom d’un explosiu plàstic (Noticia 3). Perque l’usava? D’aquí venen els comentaris de “noia explosiva” o “Chica cañon”? Segur que la nostra diva del segle XX ha actuat pensant en el benefici de tots, per sobre del propi. No d’admirar? I el nostre ministre de defensa, que alterna les tasques del ministeri, necessàries com l’aigua que veu la cabreta de la legió(o no...) amb les de la música i el Rock, composant cançons clàssiques com ara “güizorgüizarguiu, ohhh”.
Gràcies a tots. Us ho dic de tot cor. No agrair tanta generositat, tant altruisme seria la injustícia més gran de totes. Obrint el vostre mon a la vista dels demés ens ajuda a saber, a estar segurs que, encara que més justets de peles i de temps no volem ser com vosaltres!!! El meu més sentit agraïment!!