Que fer amb els papers per no perdre'ls...

Tots som dèbils davant de segons què. Encara que de vegades pretenem negar-ho per tal de aparentar ser gent com cal, tots ens trobem moltes vegades en situacions que ens fan trontollar aquesta seguretat. Per exemple, si jo us dic que la màquina de tabac del bar de la cantonada està donant el tabac i al mateix temps tornant els diners, que faríeu? I no em digueu...no es que no fumo... Tan li fa, un altre exemple. Fa uns dies vaig comentar una noticia d’un caixer que donava més diners dels que tocaven. Si us hi trobéssiu, segur que ho aprofitaríeu!! N’estic segur, perque per sort o per desgràcia les persones tenim aquesta reacció animal, instintiva, i difícilment podem neutralitzar-la.
Imagineu que teniu la possibilitat de falsificar bitllets, sense que es noti res. En trauríeu profit? Segur!! Potser no us desfasaríeu, però segur que us n’aprofitaríeu. El que si que em costa mes d’imaginar és que tenint la possibilitat de fer-ho, i fer-ho be, decidíssiu fer una cagada com una casa de pagès, però de forma voluntària. Oi que es fa més difícil d’entendre? Doncs imagineu-vos la cara de sorpresa que m’ha quedat quan fent la ronda habitual pels mitjans de comunicació més selectes i populars m’he trobat amb una notícia que no te desperdici. Imagineu que us dic que he aconseguit falsificar bitllets, i que he decidit fer-los per la quantitat de 93,56€. Suposo que després de fotre’m les collejas que em mereixeria després intentaríeu entendre el perque, sense arribar segur a cap conclusió satisfactòria. I és que explicació no en te cap! I menys explicació te que els protagonistes de la noticia en qüestió falsifiquessin bitllets per valor de 1000 milions de dòlars. En un sol bitllet!!!!!!! Però anem a veure....qui ha estat el brillante de luces que ha tingut aquesta genial idea? I el que és pitjor, segons manifestava la policia hi ha hagut gent que els ha acceptat com a bons. Cooooom? Per a veure un moment...d’acord que això ha succeït als estats units, i allà tot es possible, però fins i tot en el seu cas em costa creure que hi hagi algú tant inútil! En vistes del que hi ha, en comptes de patir per la grip aviar, jo em preocuparia pel creixent augment del síndrome Bush, conegut també com el síndrome Borderline. Esperem però que aquesta síndrome no creui d’atlàntic, perque de ser així deixaríem de gaudir d’espectacles i iniciatives com les que tenim actualment. Sense anar més lluny, amb la síndrome Bush, mai s’hagués pogut organitzar el mundial de llançament d’avions de paper. De moment, al igual que passa amb altres esports, s’estan fent les eliminatòries per ciutats, per després fer la final per països i finalment arribar al mundial que se celebrarà a la ciutat austríaca de Salzburg amb la participació de 48 països. Tres disciplines en les que competir i diferents records a superar. Una de les modalitats és el llançament a major distància, amb un record a superar d’una mica més de 58 metres. L’altre premia el vol que dura més estona a l’aire, amb una marca de 27,6 segons com a objectiu a batre. La última disciplina es la d’acrobàcies, que si be no s’ha especificat el rècord, jo crec que està en les birgueries que deuen haver fet els pioners d’aquesta competició per arribar a organitzar un mundial d’avions de paper.
Hi he estat pensant, i com que veig que iniciatives d’aquestes son possibles, penso organitzar el primer mundial de fer punta al llapis. Necessitaria però, que féssiu la prova per tal d’establir els temps mínims per classificar-se. Això serà un èxit!!