No estaba muerto estaba de parranda...

Heu provat de trobar explicació a alguna cosa que a simple vista sembla no tenir-la? Segur que si, perque malauradament aquesta situació és el pa de cada dia. Ara fa ja uns tres anys va haver-hi una colla de personatges que ens van involucrar en una cosa amb la qual ben poca gent hi volia tenir res a veure. De fet, tal com es defineix la democràcia, aquesta gent va parlar per nosaltres. Fins aquí perfecte, però si s’han de posar a parlar en boca nostra, almenys que hi estiguem d’acord, no? El més trist és que no només es va basar en paraules sinó en decisions molt més compromeses i que aquesta gent va prendre sense consulta ni concens. Tothom recordarà aquell trio maravilles, les seves fotografies de família, i com no, les seves irresponsables decisions. Ara, passat tot aquest temps, veiem que tots teníem raó! Tots menys els tres personatges i els seus amiguets. I és que els fets evidencien el que us dic. L’Aznar va rebre el que mereixia, i ara es dedica a explicar batalletes al col·lectiu de Borjas mentre la majoria el recorda amb molt de rencor. En Blair encara aguanta, però la lògica em diu que ha de saltar aviat (clar que aplicar la lògica als anglesos es tot un acte de fe!). I el senyor Bush? Doncs li queda un telenotícies com a president dels EEUU. La gent americana s’ha adonat (i això també es notícia) que el mandril que tenien per president no valia ni un duro sevillano! Tot apunta que està esgotant els últims dies d’activitat abans que li fotin una puntada de peu en tot el trassero i l’enviïn a pastar fang amb els seus amics els porcs. I és que lo seu ha estat molt greu, però es fa difícil exigir responsabilitats a algú que demostra ser gairebé Border Line. Però clar, si un tonto de remat s’envolta dels de la seva condició no es pot esperar que les coses tinguin sentit. Sense anar més lluny (Article 1), un dels ex-assessors del president Bush en temes de política nacional, ha estat detingut per robar en un Centre comercial per valor de 5000 dolars. El pitjor de tot és que robava productes que no arribaven ni a 2 dòlars i mig. Els que més tenen, i va i encara roben!! Quins pebrots!!! I és que el que no necessitem és gent com aquesta!! Necessitem gent am sentit comú, gent amb una mica de criteri i bones intencions, per tal de mirar de canviar aquesta situació tan desesperant. I si no que els ho diguin als integrants d’aquella banda musical (Article 2) que cantaven “Mama mia, Mama mia, now I really know, My my, I could never let you go...” , que sense cap mena de por han declarat:"AVA preocupada con el incremento de robos y agresiones a los agricultores de la huerta de Campanar que coincide con intereses urbanísticos”. No ho entenc molt, però encara que ni els hi vagi ni els hi vingui, em sembla molt be que defensin la justícia i la llibertat de totes les persones!! Llibertat a viure amb tranquilitat! Si, si! A viure!! Perque pel que sembla ara ni això, i si no que li preguntin al pobre home que el van enterrar sense que ell ho sabés (Article 3). La família va encarregar-se del tanatori, de les flors, de comunicar-ho als amics i familiars, i en cap moment se’ls va acudir veure el seu parent... Una confusió prou bèstia. Uns enterren algú que creien mort, i els altres ja no poden enterrar aquell que suposaven viu. Vosaltres mateixos ... jo no tinc paraules!!