20 de Abril de... de... de... 20 d'Abril i prou!!

“Veinte de abril del noveinta, hola chata, como estás?”. Això és justament el primer que m’ha vingut al cap quan m’he assegut al davant de l’ordinador. Llavors m’he posat a mirar la Vanguardia per veure que havia passat al mon. Resulta que no se que ha passat al mon, perque m’he distret amb dos temes, i ja m’he perdut. El primer, els canvis en el govern. Sempre he estat dels que ha pensat que “Renovar-se o morir”, però el que no entenc és perque si el conseller de governació va ser discutit no fa ni un mes, i el senyor president el va ratificar, ara el fan saltar com si res. A que juguem? En fi...quan hi hagi més teca per entrar-hi a fons, ja ho faré...
De moment em dedico a l’altra tema que m’ha fet perdre el fil de la lectura que portava: l’Hemeroteca. Resulta que tinc accés a l’hemeroteca d’aquest diari, i donat que havia començat la jornada laboral amb la cançó dels Celtas Cortos, m’he preguntat que va passar un dia com avui de fa molts anys. El primer any que m’ha sortit, per defecte, ha estat el 1979, i com que tan m’era un o l’altre he començat a fullejar el diari (Cliqueu a la imatge per veure-la a tamany real). De la mateixa manera que amb un diari del dia, el primer que he fet ha estat donar un cop d’ull a la portada, en la que hi surt el nomenament de Narcís Serra (el del piano) com a alcalde de Barcelona. Segur que era molt millor que el clos! Vist això, dono un cop d’ull a la primera plana en busca de més informació d’aquest nomenament, i patapam, allà hi trobo la paraula, la que hem estat sentint tant de temps: “Estatut”. El Serra, en el discurs de possessió del càrrec d’alcalde va reivindicar, davant del propi Tarradellas (no és el de la pizza), l’aprovació de l’Estatut de Catalunya. M’ha fet molta gràcia aquesta coincidència. Però clar, ja que hi era, no només m’he quedat amb aquesta anècdota, sinó que de seguida m’he sentit temptat per veure com eren les notícies de successos de llavors. Realment la lectura ha estat molt profitosa, i m’ha deixat clar que les notícies d’abans no tenen res a envejar a les d’ara. La primera que m’ha cridat l’atenció afirmava que una persona s’havia passat 28 anys en un manicomi dels estats units. Fins aquí no és tan estrany, si no fos que el motiu de que estigués allà internat era que ningú no l’entenia quan parlava, ja que utilitzava una llengua que resultava incongruent i plena de despropòsits. Vint-i-vuit anys després, algú molt brillant (deuria ser americà) va descobrir que potser la llengua que parlava no era tan rara, ja que 800 milions de persones la parlaven!!! Resulta que el paio era chino!!! Propi dels yankees, no? Mentre encara em sobreposava de la notícia anterior, un altre titular m’ha semblat interessant, i dit i fet, m’he disposat a llegir-lo. Justa la fusta!! L’article te força xixa també! El titular diu: “Olvidado en la carcel durante 18 dias”. Resulta que un ciutadà austríac, anava en un cotxe amb un altre paio Hungar. Resulta que van patir un accident relativament greu, i la policia va detenir als dos ocupants del vehicle. El conductor, que pel que es veu anava mamat, va sortir al cap de poques hores, mentre que l’acompanyant, el xaval austríac de 18 anys, va ser oblidat a la seva cel·la, i com que els policies anaven una mica liats de feina, es van despistar i se’l van deixar allà. Quan el van trobar el paio estava desnodrit i deshidratat. Vaja, fet una merda!
Pel que es veu el dia 20 d’abril es dia de canvis. Uns surten de la trena, els altres dels sanatoris, i els que haurien d’estar realment tancats, els nostres estimats polítics, resulta que ja no treballen per nosaltres, o si més no no tots. Bon vent i barca nova!!