Me gusta el furgol...nianonianiaro....

Avui, encara que no ho vulguem és dia de futbol. Estic d’acord que per aquells que no els agrada el futbol aquests fanatismes són un conyàs, i que veure com un futimé de malalts (en els quals m’hi haig d’incloure) van molta estona abans a un bar per agafar i reservar lloc, és de les coses més absurdes que hi ha. En això estem d’acord, però defenso aquells a qui els agrada tant el futbol, perque sincerament ho crec, és una font d’emocions espectaculars. De fet el futbol ha propiciat un fart d’imatges peculiars i curioses, provocades bàsicament per la màgia del futbol. Tot i això no seria just, si no diguéssim que el futbol també ha propiciat casos molt tristos, en els que la violència i la agressivitat han embrutat aquell espectacle amb el que tanta gent disfruta. Però no voldria que la gent es quedés amb aquestes lamentables imatges que tots recordem, sinó que vull realçar el futbol, l’espectacle, la màgia, i com no, els individus que van, i segueixen incondicionalment el seu equip. Sense anar més lluny, un pobre paio que, incondicional com pocs, seguia el seu equip “manquepierda” el van multar per fumar un cigarret del riure mentre mirava el partit. Concretament el xaval estava mirant el partit que jugava el seu equip, el Cordoba, contra el Valladolid, partit en el que es va consumar el descens de categoria del mateix Cordoba. Malgrat això, el nano segui allà, veient la caiguda precipitada dels seus colors, i en un atac per calmar els neguits, per sobreposar-se a la tristesa va agafar xocolata del moro, i treballant, treballant, i embolica que fa fort, aviat el va tenir llest. Arribats en aquest punt, la única cosa que quedava per fer era fotre-li foc, i vinga amb les pipades. Coneixent els efectes d’aquest tipus de cigarrets estic segur que devia veure les coses d’una altra manera. Fins aquí, el paio no va tenir més mal de cap que el fet de pensar que perdien la categoria. Però sempre plou sobre mullat, i en un cúmul de mala sort, uns policies nacionals van veure el tio amb el seu canuto. Malgrat intentés dissimular llençant la canyeta al terra, el van enxampar de plè, i clar, va ser impossible burlar la sanció. Una sanció que, sumada a la pèrdua de categoria del seu equip, devia deixar al xaval fet una coca. Per començar, multa de 3001 €, i per si fos poc també la prohibició durant cinc anys a accedir a qualsevol recinte esportiu. Toma candela!! Ni a l’Skating pot anar!! Total per una canyeta que s’estava fumant! Això si, tots els últres que propinen pallisses a tort i a dret, aquests segueixen tan panxos, perque és força més complicat empapelar un paio com aquest, que no pas un pobre tio, desanimat pels resultats del seu equip i amb un porret a les mans.
El que està clar és que avui els cigarrets del riure correran, i segurament no seran per animar els decaiguts, sinó per calmar les taquicàrdies que provocarà un partit com el d’aquest vespre. Jo per si de cas, i donat que la meva ocupació laboral m’ho permet, ja estic concentrat a l’Hotel Medi Ambient. He sortit a fer un passeig per les immediacions, ja torno a estar tancat, pensant només en el partit. Ara que hi penso...pobre paio el del Cordoba!!!