Tengo una debilidad....

Qui hagi anat llegint les meves pallisses del blog sabrà que tinc especial debilitat per una sèrie d’aspectes. No fa ni un parell de dies vaig tornar a tirar de la beta del meu alcalde preferit (a excepció de tots els de Marbella, clar!!) i, tot i que ara fa un temps que els deixo tranquils, no puc oblidar-me dels amics Zaplana, Rajoy, Piqué, Aceves, Fraga i la mare que els va parir a tots plegats. I és que de la mateixa manera que una sèrie de televisió la seguim perque la trobem distreta, també cal seguir tots aquests energúmens perque sovint (massa sovint) ens obsequien amb afirmacions, actituds, comportaments que no poden passar desapercebuts. Però no tots els temes pels quals tinc debilitat són de caire polític, ja que sinó seria una amargura constant, sinó que també n’apareixen en el camp dels esports, com ara David Meca, en el camp de la faràndula, com ara la família reial i de forma força reiterada també en el camp dels successos. I és que el jaciment que suposen les notícies de successos es inesgotable, i gairebé sempre inesperat i supressiu. Però si em fessin decantar per un dels diferents gèneres d’aquestes notícies de successos em quedo, sense cap mena de dubte, amb les notícies de lladres i robatoris. Què es el que fa que m’agradin tant? Doncs bàsicament perque les notícies parlen per si soles, i la quantitat de burrades que s’acaben fent acollonit i amb por de que t’enxampin són tals, que val la pena recopilar-les i fer-les saber. I és que els lladres són un cas, i si no que li comentin a l’amic de la següent notícia, que per tal d’escapar-se del propietari de la casa on havia entrat a robar, va iniciar un atac de projectils que consistia en llençar tot allò que tenia a l’abast. El problema és que el nano no va tenir mesura, i no va saber discernir entre el que podia ser tirat i el que no. Què va tirar, doncs ,que no havia d’haver tirat? Què és el que podria posar-lo en més problemes? Llençar un pollastre infectat de grip aviar? Llençar un exemplar de l’esborrany de l’estatut al mig del carrer “del expolio” de Salamanca? Entrar a treballar a l’ajuntament de Marbella?... No hi ha dubte que tot això el posaria en seriosos problemes, però el que sense cap mena de dubte és el visat per anar a petar a la garjola és tirar el teu propi document d’identitat per tal d’escapar-te. Però a qui collons se li acut?? I ja no només perque amb el document d’identitat et poden identificar al moment – això és de calaix – sinó que què esperaves fer llençant un DNI contra una persona? Clavar-li al mig del front com si es tractés d’una estrella ninja? En fi, un error de principiant que li va costar una temporada a la presó (S’aixeca el teló i es veu un lladre tremolant de por, es baixa el teló. Com es diu la medicina? Pispa porug!!). Però el més curiós és que el col·lectiu dels lladres acostumen a fer aquests errors garrafals, i no prenen consciència de que això perjudica la imatge de la seva professió. I si no llegiu la següent notícia, en la que uns lladres entren a robar en una sabateria i s’emporten tot el que hi havia a l’aparador. Segons fonts policials es van emportar 756 sabates. Fins aquí tot correcte, si no fos que – tal com acostuma a passar en la majoria de sabateries – en els aparadors només hi posen un dels peus (o el dret o l’esquerra) i clar, van tornar cap al seu amagatall amb un botí de 756 sabates del peu dret que no servien per una merda, a no ser que negociessin amb l’amo de la sabateria per vendre-li el que ja era seu... En fi... confiem que l’ofici no es professionalitzi i puguem continuar gaudint d’aquestes entranyables històries. Gràcies mentre no em toqui a mi!