Endevina qui ve a sopar...

Tots plegats tenim el costum de triar d’entre un grup determinat de coses o persones, aquella que més ens agrada, i transformar-la amb el temps en la nostra preferida. De fet ho hem fet en un futimé d’aspectes de la nostra vida. Qui no tenia de petit un rei mag preferit? Estic segur que la majoria! O qui no te un grup de música preferit, una recepta que ens encanta, una companya de classe genial, un jugador del barça més bo que tots... De fet som especialistes a triar d’entre molts el nostre preferit. No em posaré a especificar què és el que jo prefereixo en tots i cada un dels camps possibles, però el que si que penso fer és pronunciar-me respecte el personatge públic que més m’agrada, o dit d’una altra manera, el personatge públic que més segueixo donades les seves actuacions còmiques, i la seva aparença estranya. Ja se que amb la definició que he fet, podrien coincidir una pila de personatges de la vida pública d’aquest país de faràndula, però m’estic referint al nostre inigualable, i insubstituïble alcalde de Barcelona, el senyor Joan Clos Voll Damm. Suposo que us preguntareu el perque d’entre tots els meus personatges favorits he triat justament aquest paio. Doncs és que estava fent el meu tour habitual per gran part de les pàgines web dels diaris d’aquest país, i m’he trobat amb un article que sincerament no m’ha deixat tant tranquil, sinó tot el contrari. Resulta que en l’article s’explica una iniciativa que ha tingut l’actual alcalde de Cornellà per tal d’acostar la política municipal al ciutadà, i conèixer d’aquesta manera les inquietuds de tots, o si més no una representació, de les persones de la ciutat. Sembla ser que l’alcalde en qüestió ja ha anat a sopar amb unes 20 famílies que voluntàriament s’havien apuntat a la original iniciativa i com a bon convidat, l’alcalde no ha oblidat portar un detallet als amfitrions. En l’últim sopar va ser l’encarregat de portar el vi pel sopar. Tot un detall.
Suposo que tots vosaltres haureu vist el vincle fàcil entre la notícia i el Sr. Joan Clos Voll Damm. Us ho imagineu? Per un moment feu l’esforç de visualitzar aquest individu assegut a casa vostra, amb aquell saber estar que des de sempre l’ha caracteritzat. Només de pensar-hi ja m’agafa el fart de riure! Encepat com està el primer que hauríem de fer es preparar un soparet de règim, perque el paio està com un toixó. No ens podríem oblidar tampoc d’evitar qualsevol beguda alcohòlica, bàsicament per dos motius. El primer és que des que es va graduar com anestesista es deu haver fotut fins les caixes de les pastilles, i clar...qui sap quin efecte podria tenir una copeta de vi. El segon ve a ser també un subproducte del primer. Imagineu al Sr. Alcade, enxufat de vi, fotent l’espectacle. Estic segur que de poder vendre entrades, s’esgotarien! I després de sopar què? Amb els amics estic segur que la cosa sortiria espontàniament, però amb aquest curiós convidat no tinc massa confiança en que sortís res interessant. Caldria tenir uns quants recursos preparats per si de cas. Una opció seria el karaoke de Carlinhos Brown. Ja se que és infumable, però el paio s’ho passa taaaaaan be amb aquesta música...
Jo crec però que el que més engrescaria l’ambient seria un trivial, amb preguntes com ara “Donarem d’una vegada un lloc on viure a la gent del Carmel desallotjada?” o “Gastarem els diners de les moltes multes que posa la urbana en tapar forats del carrer, accelerar les obres de mitja barcelona, enlloc de gastar-los en un puto forum?"...
Qui creieu que guanyaria? Segur que ell. Començaria “Quesito t això ja està fet”, "Quesito t això ja ho vaig dir”, “Quesito t el que dic no te sentit”...