Cantades d'altura!!

Com que en aquesta vida tot sembla funcionar en acord al que marquen les modes, jo no vull ser menys. Ahir parlava del tema dels avions, i per seguir a “la page” avui seguiré indagant en el tema, perque jo diria que hi ha molta teca. Buscant buscant he trobat una notícia prou impactant i com que la veritat és que no tinc massa més cosa a fer doncs us l’explicaré. Va molt lligada amb el que ahir comentava del terrorisme, i diu així: Hi havia una vegada....
Ara en serio. Resulta que el terror i la por s’han anat fent els protagonistes del transport aeri, i ara sembla que qualsevol indici es susceptible de ser interpretat com terrorisme en tota regla. Si en la notícia d’ahir, per fer-se unes galloles al lavabo de l’avió ja es pensaven que eren terroristes manipulant Antrax, imagineu en quantes situacions els cossos de seguretat (no massa “brillantes de luces” normalment) poden creure que ets un terrorista buscat als cinc continents. Doncs això és el que li va passar a un pobre paio de 23 anys, d’origen Indi, però de nacionalitat Britànica, que en el taxi de camí cap a l’aeroport, on havia d’agafar l’avió que el tornava a Londres, va estar cantant unes cançons de Led Zeppelin i de The Clash. Un cop a l’aeroport, les típiques coses de sempre: Facturar l’equipatge, passar pels controls diversos, embarcar per la porta i l’hora indicades (sempre i quan no hi hagués retards), seure en la teva butaca i a preparar-se pel viatge. Fins aquí tot correcte. Però clar, sempre hi ha el ciutadà llest com la gana, savi com ningú, que veu els dolents a hores lluny, i que en conseqüència amb tot això i com a ciutadà compromès amb les forces de l’ordre, avisa a la policia si alguna cosa li ha semblat sospitosa. I qui era aquesta vegada el confident? Les hostesses del text d’ahir? Els mariners de les galloles, que no volien ser els únics pringats de turno? Doncs cap d’ells. El que va anar de xivato va ser el taxista. I la pregunta que tothom espera és perquè? Doncs tan senzill i evident com que el paio, que feia mala pinta (recordem que era d’origen indi...no te jode!!) cantava cançons reaccionaries que exaltaven la violència i la revolta. En l’article hi ha algunes traduccions de les cançons que cantava, i tothom estarà d’acord amb mi que eren dignes d’un xalat terrorista, amant de la violència, enemic dels valors humans més essencials, com ara la pau... Vaja un perill públic. Un perill com milions i milions de persones que han seguit i cantat les cançons de dos dels conjunts musicals més bons i coneguts de la història. El pobre paio el van fer baixar de l’avió, el van interrogar amb la llei antiterrorista als morros, amb el culet apretat com mai de lo cagat de por que estava, i tot perque “London calling to the faraway towns Now that war is declared-and battle come down”. Els següents en anar a la presó seran els Europe, per cantar el compte enrera del llançament d’alguna o altra bomba, després els Sex Pistols per cridar obertament que son anticristians (es a dir, integristes islàmics...), sense oblidar-se dels Queen, que amb la seva cançó Killer Queen deixen ben clares les seves intencions, i per últim el Fary. No és que les seves lletres diguin res sospitós, però la seva música és insofrible!!! En fi...quin món el nostre!!!