Que collons faig aquí??

Quina és la situació més xunga en la que us heu trobat? Aquelles situacions en les que el cap no fa més que repetir la frase “Que collons foto aquí???” a la vegada que mires de trobar una solució al problema que s’acosta. Jo la veritat és que m’hi he trobat més d’una vegada i si be me n’he sortit força be la majoria de vegades, això no treu que totes les vegades em cagués en tot. Per exemple un dia em vaig trobar escalant per les parets del teatre municipal de Vera de Bidasoa. Estàvem de campaments amb xavals de 17-18 anys pel país Basc, i el dia que dormíem al teatre de Vera va coincidir que hi havia festa major al poble del costat. Amb una amiga de la facultat que era d’allà ens en vam anar de gresca, i al tornar, quan vaig voler entrar al teatre va resultar que m’havien tancat fora. Vaig intentar obrir-la d’alguna manera però no me’n vaig sortir, i com que no volia que els xavals s’aixequessin i trobessin el seu cap dormint a la porta d’entrada vaig creure convenient trobar la manera alternativa d’entrar. Fent un tomb pels voltants del teatre vaig descobrir una finestra oberta, i vaig creure que aquella era la meva. Vaig posar un peu, una ma, l’altre peu, l’altra ma i mica en mica vaig anar enfilant-me. De cop i volta vaig voler mirar el terra, i la veritat és que estava força alt. Seguidament vaig desviar la vista cap al que em quedava a l’esquena, i oh sorpresa, oh dolor, oh campos de soledad, mústios collados em vaig adonar que estava escalant la paret del teatre municipal d’un poble del País Basc, amb tota la caserna de la guàrdia civil com a públic d’excepció! No us podeu imaginar com em van començar a tremolar les cames en aquell moment!! Lògicament vaig tornar a baixar i em vaig resignar a no poder dormir dins!!
Una situació molt similar la va viure un amic japonès, que llest com la gana, va entrar a robar en un edifici en plena nit. Tot li anava de cara, perque havia trobat una porta que no estava tancada i per la qual va accedir al bloc de pisos. El nano no es creia la seva sort, i mentre remenava a les fosques per trobar un bon botí es va trobar amb una cosa molt gran de morros. De cop va notar que l’agafaven amb els braços i l’estrenyien amb força. El xaval no entenia com havia pogut canviar tant la situació. Mentre cridava per intentar escapar-se de l’abraçada es va obrir el llum. La cara d’aquest japonès havia de valdre un imperi, perque a la que va mirar al seu entorn es va trobar envoltat per una vintena de lluitadors de sumo, contemplant com el seu company de 1,80m. i 130kg. havia atrapat un insignificant lladre entre els braços. Us podeu imaginar el que en aquell moment va pensar el japo, no? Resulta que la seva gran idea havia estat entrar a robar en un edifici en el que s’hi entrenaven i dormien importants lluitadors de Sumo. La notícia no ho diu, però estic segur que o be es va posar a plorar, o be es va pixar a sobre, però el que és claríssim és que per algun lloc o altre li havia de sortir la por. I és que realment es pot afirmar que de tot el que li pot pasar a un pispes, això es el SUMO!!