Qüestió de Pebrots

Quantes vegades us heu trobat dient alguna expressió de l’estil “els te molt ben posats”, o “quins collons que te” al veure que algú fa alguna gesta espectacular, arriscada, i que segurament nosaltres no faríem. El que és innegable és que moltes vegades aquestes expressions van acompanyades d’un comentari o d’un pensament de l’ordre de “està sonat!!” o “li falta un bull!!!”. Per exemple uns turistes espanyols, acompanyats d’una noia del país, van ser detinguts per la policia romanesa, al entrar de nit al que es diu que havia estat el castell del Comte Dracula. Pel que es veu, van saltar la reixa que separava l’espai públic del privat, i van accedir a la propietat a través del pati. Un cop els van detenir, van voler justificar-se dient que volien experimentar sensacions fortes. A mi se m’acuden moltes maneres d’experimentar-les sense haver de saltar la reixa d’una propietat privada en un país estranger. Però suposo que això deu anar a gustos. Per exemple quatre persones es van armar de valor i van dur terme una de les gestes més heroiques i alhora arriscades que he sentit en els últims temps. Seguint amb la meva predilecció per tot el que fa referència al món dels lladres he trobat una notícia que ha fet que aquest gènere prengués encara més rellevància en el meu rànquing particular de temes d’interès. Us posaré en context. Resulta que aquests quatre paios van planificar i perpetrar un robatori, ben entrada la matinada, en una de les urbanitzacions de l’extra radi de Girona. El fet és que els quatre atrevits van entrar forçant una finestra de la planta baixa de la casa i no va ser fins que van pujar a la primera planta que es van trobar amb el propietari, que es va despertar al notar la presencia dels paios dins la seva habitació. Especial el cas? De moment no massa, però com en tot, el millor ve al final. Resulta que el que converteix aquest robatori en un acte digne de dir “quin pebrots que tenen!!” és el fet que el propietari medís 2,21 m. i que tingués una cara digne de trobar al castell on van entrar el xavals d’abans. Resulta que els tios havien planificat entrar a robar a casa d’en Roberto Dueñas!! Pel que es veu el jugador no va oposar la més mínima resistència, i mentre l’amenaçaven amb un tornavís el van lligar de mans i peus. D’acord, estic d’acord que es tracta del típic cas en el que les aparences enganyen, però tot i això aquest paio és enorme! Per molt tornavís que tinguessin, simplement que el Dueñas estirés el braç ja n’hi hauria prou per mantenir a ratlla aquell tornavís. Jo l’he tingut al costat i us asseguro que fa molt de respecte! Imagineu-vos el enrabiat...fa por eh!! Potser no hi estareu d’acord, però jo ho haig de dir: lo d’aquests quatre paios mereix que es digui: “quins collons!!!” Clar que aquesta expressió no sempre te aquest significat, sinó que moltes vegades s’atribueix a algú que, agafant un exemple a l’atzar, col·loca en el govern d’un país un conseller que encara no fa ni un més havia estat titllat d’extorsionar a diversos càrrecs públics del seu propi partit, i el que és més greu, sense que se’n detractés el més mínim, sinó tot el contrari. Estareu d’acord amb mi que en aquest cas l’expressió també s’hi escau, no?
Quins Collons!! (al meu entendre amb tota la raó del mon)