Terroristes de Palla!!

Per tothom és sabut que des que es va perpetrar un dels atemptats més bèsties de la història de la humanitat , el fet de viatjar amb avió s’ha convertit en una prova d’obstacles. Una cosa semblant a una gincama de controls policials en els que en principi han de detectar qualsevol aspecte que pogués ser considerat com a perillós per la seguretat del viatge. El que deia, res que no fos de domini públic.
Suposo que cada país deu tenir les seves línies d’actuació al respecte, però si més no seria necessari que tots els països remessin cap a la mateixa direcció, perque sinó la feina d’uns no serveix per a res, degut a la mala feina dels altres. Per que us en feu una idea, fa uns mesos, vaig haver d’anar una setmana a Madrid, i al passar pel control de metalls van veure que portava a la motxilla un obridor d’ampolles. El portava perque alguna vegada l’hauria posat allà, i allà es va quedar. Com tots els obridors te una petita fulla de ganivet que serveix per tallar el caputxó. En veure’l em van dir que allò no ho podia passar i que s’havia de quedar allà. Quin remei, no era plan de discutir. Vaig deixar l’obridor allà i vaig continuar la gincama. I mentre em feia mala sang perque aquells paios s’havien quedat amb el meu obridor (que tot sigui dit, el tenia des que estudiava hostaleria...) em va venir una imatge al cap que em va deixar perplex. Resulta que de sempre porto una navalla com a clauer de les claus, i això ho havia pogut passar sense el més mínim problema! Quina seguretat eh?? Doncs clar, de que serveix que uns països tinguin aquest lamentable control, i en canvi d’altres perdin els papers de mala manera, amb l’obsessió de la seguretat. M’explicaré. Resulta que he trobat una notícia que no te desperdici....vaja....si que en te si de desperdici. En un aeroport de París, concretament en un vol cap a Hong Kong, hi viatjaven tres mariners de les illes del pacífic sud. Resulta que per uns motius que ara encara desconec (diguem que desconec els motius no pas el que van fer), els tres mariners es van anar aixecant per torns per anar al lavabo abans de que l’avió procedís a enlairar-se. L’hostessa de vol, va trobar estranya l’esmentada processó i va voler entrar al lavabo per veure si tot estava en ordre. La sorpresa va venir quan va observar una substància blanca sospitosa, i va advertir a la policia de fronteres conforme es podia tractar d’un atemptat amb ANTRAX. Em puc imaginar el desplegament de la policia francesa, ja que si per lo dels estudiants gairebé han tret l’exèrcit al carrer, imagineu si es tracta de la seguretat nacional! Van fer desembarcar als tres mariners i van pujar a l’avió per analitzar la situació alhora que la estranya substància. La policia de fronteres va poder constatar sense massa problemes que es tractava simplement d’una buidada de dipòsits d’uns passatgers que res tenien a veure amb el terrorisme. No em vull imaginar que hagués passat si això hagués succeït a espanya. S’haguessin obert dues línies d’investigació de les quals la primera (totalment improbable) apuntava a una descàrrega de dipòsits d’uns mariners calents com una torradora, mentre que la segona (la mes segura) apuntava a ETA (man-ETA).