Polaritat Teòrica

La política: curiosa disciplina. L’etimologia d’aquesta paraula ens diu que prové de la paraula grega “Politeia”, que en paraules d’avui dia ve a ser la Teoria de la ciutat. De fet també es podria definir com a un conjunt de moltes teories (Poli, prefix que be a significar molts i Teia, teoria). I tota aquesta introducció a raó de què? Doncs bàsicament perque miro de trobar explicació a la política que estem vivint, alhora que a l’actuació d’aquells que en principi es podrien anomenar Teòrics de la ciutat, o seguint amb la línia anterior, Multi-teòrics. I és aquí on les coses es comencen a explicar per si soles. M’explicaré.
Alguna vegada us ha semblat sentir o observar una contradicció en el món de la política? Una? Un futimé!! I que passa quan la sents? Doncs que et fots d’una mala llet que espanta les mosques! Des que en tinc memòria, hi ha hagut molts partits que s’han omplert la boca dient que per res del mon pactarien amb no se quin altre partit, i quan ha arribat el moment, han canviat de camisa, i han pactat amb qui ha fet falta per tal d’estar en la repartició del pastís. En resum, que la definició de Multi-teòrics els hi va com anell al dit, en aquest i a molts d’altres perque per desgràcia això ha estat el pa de cada dia en la curta història de democràcia d’aquest país. La història més recent, però, no va començar fins fa poc més de dos anys. Qui no recorda unes fotografies a las Azores? Qui no recorda que ens van dur a la guerra en el nostre nom? I qui no recorda que es va amenaçar en tancar a la garjola aquell que pretengués saber l’opinió del poble a través d’un referèndum, per tractar-se segons ells, d’un acte inconstitucional? Però clar, allò eren altres temps, i llavors, la teoria absolutista era la que es portava. Ara però tot ha canviat, i com que d’absoluta la única cosa que tenen és la deficiència, ara creuen tenir tot el dret com a ciutadans de poder convocar un referèndum perque tot un país opini d’allò que ni coneix. I el que és millor és que tal com va passar anteriorment, afirmen que el que els hi porti la contrària, actuarà de forma inconstitucional. Com si la constitució fos seva! El fet és que la cúpula del Partit Popular es va presentar ahir a la porta del congrés de diputats, amb una desena de furgonetes carregades amb més de quatre milions de suposades firmes (unes 876 caixes plenes) per tal d‘aturar que l’Estatut de Catalunya tiri endavant. Quatre milions de firmes que juridicament no tenen cap mena de valor, tot el contrari que el valor que te tot el paper que es va gastar: 876 caixes a rao de cinc paquets de 500 folis cada un això fa un total de 2.200.000 fulls. Per no servir de res, es un bon gasto. Però això ja és un altre tema. Seguint amb el que estàvem, el líder del PP, un cop finalitzada la descàrrega de les firmes, va voler fer unes declaracions sense opció a preguntes. La seves paraules van ser: "la iniciativa más respaldada de la historia de la democracia". Clar! Perque les manifestacions que es van organitzar en tot el país en contra de la guerra, això eren trobades per caminar plegats gran via amunt gran via avall... Quins pebrots!! Mentre aquesta gent que es fan anomenar polítics s‘agafi al peu de la lletra la definició de Multi-teòrics, aquest país seguirà sent el que és: el fabulós mon de la farandula dirigida per Pajares i Esteso.