El civisme de Joan Clos Van Dame

Bon deia deia!!
Com cada matí, i per tal d’esgarrapar uns minutets a aquest rellotge que li costa tan passar les hores, m’he posat a llegir la Vanguardia per internet. Es una manera de saber mínimament que passa i a part distreure’m una mica. El fet és que avui, i exactament no se el perque, han posat en un lloc destacat de la pàgina un punt on hi anuncia que hi ha penjada la nova ordenança municipal sobre el civisme que el nostre estimat ajuntament ha elaborat per tots nosaltres. Soc el primer que considera que el civisme es importantíssim, i que és cosa de tots treballar perque es mantingui. Això si, aquesta ordenança passa de la ratlla. Si be hi ha capítols que els comparteixo amb escreix, n’hi ha d’altres que desvirtuen els anteriors. Per començar, i suposo que fent una maniobra de distracció, ens trobem amb un article, concretament el 5, que fa tot un exercici de realçament de totes i cada una de les llibertats que en principi ens pertoquen. Estovades les reticències, la ordenança ja entra en matèria a marxes forçades. Parla dels atemptats a la dignitat de les persones, de la degradació visual de l’entorn urbà, les juguesques, l’ús inadequat de l’espai públic per a jocs... vaja... i molts d’altres. I és justament en aquest últim grupet on està el que podria ser la meva ruïna en algunes de les meves sortides nocturnes. Fent uns càlculs a l’engròs he arribat a acumular la magnífica xifra de 1800 €. No està gens malament, no. De fet aquesta pasta es tradueix en haver begut al carrer, haver mixionat (cívicament no està ben vist dir pixar) a la barraca de la nafra vivent del Mariano, haver comprat una llauna de cervesa a un paqui, fumar-me una canyeta, i quan al final la cosa se te’n va de les mans, i acabes totalment girat, vomites i amb posterioritat escups per treure aquell agradable regust a la teva boca... Déu n’hi do com s’han posat les coses!
El que no em suposa cap mena de dubte és que davant de tot això tots plegats ens hem quedat amb una ma al davant i una al darrera, amb ben poques llibertats de les que ens regalava l’article 5. I el millor de tot és que al quedar-nos en pilotes també infringim tota una sèrie de normatives del Títol II de l’ordenança. Tot i això no ho tinc molt clar perque per una banda trobem que estan terminalment prohibides les conductes de caire sexual en la via pública, sobretot davant de menors. Per l’altra (ja fa un temps) el nostre estimat alcalde va anunciar als quatre vents que no era cap infracció anar despullat pel carrer. Així doncs on està el llindar? Què es el nudisme i què l’exhibicionisme? Qui determina la diferència?
Si més no una cosa és de calaix: Si el que pretenem és una resposta coherent, el que no hem de fer mai es preguntar-ho a l’alcalde. Altres coses si, però el coherència no!