Juguem als Funcionaris? El primer que es mou perd!

Ara ja fa gairebé un mes que estic treballant a l’Agència de residus. En aquest temps he tingut temps d’observar molts aspectes, alguns dels quals desconeguts per mi, i d’altres mitificats per molts.
Se que generalitzar és un error en la majoria de situacions, però crec que el col·lectiu dels funcionaris mereixen que es faci un anàlisi detallat de la seva condició. Per començar caldria investigar quin és l’origen del substantiu Funcionari. De quina arrel semàntica prové? De Funcionar? De funció? De fet el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, en la primera entrada, defineix el mot “Funcionari” com la persona que exerceix una funció pública. Tot i això, m’ha sorprès molt que hi aparegués una segona entrada, fent una clara distinció entre el que és un funcionari, i el que significa un funcionari Públic. La definició exacta d’aquesta última entrada és: “Empleat d’una administració pública, d’una forma tendent a la permanència en el lloc, i que es troba en una situació especial de dependència respecte a aquella”. Si descomponem la definició en diferents conceptes, ens trobem, primer de tot, amb “...tendent a la permanència en el lloc...”. Primer fet diferencial entre els funcionaris i la resta del mon. Permanència per sobre de moltes coses (fins i tot en no fotre ni cop) en el seu lloc de treball. El segon concepte clau que hi trobem és “...que es troba en una situació especial...”. Joder! Aquí si que l’encerten!! Es tan especial la situació d’aquest col·lectiu que, i ho dic per experiència, fins que no hi ets dins no ho pots arribar a copsar en la seva totalitat. En aquest mes, he notat certs patrons de comportament entre la gent que treballa per aquí. Per una banda hi trobem la sensació de l’estrès. En aquesta casa tothom te la sensació de que te molta feina i que és impossible acabar-la a temps. Fins aquí res estrany, perque la majoria de mortals a la feina ens passa el mateix. El fet diferencial on està? Doncs simplement és que l’estrès està totalment mancat de motius. Durant el dia fan tan poca feina que la poca que tenen els hi sembla una aberració en els drets dels treballadors. A part d’aquest estrès, també he pogut veure que en línies generals la gent d’aquí és molt hipocondríaca. Segons el mateix diccionari es tracta d’un trastorn mental caracteritzat per l’ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris. Francament, es pot dir més alt, però no més clar! Aquí la gent, davant d’un esternut són capaços d’agafar la baixa, no fos cas que fos el primer cas de grip aviar del país. Total que les baixes van que volen, i sobretot les de maternitat. La conclusió a la que he arribat és que per ser funcionaria s’ha de ser molt conilla, i tenir com a mínim un parell de criatures, amb les seves conseqüents baixes prèvies al part, i la posterior de maternitat. I clar...qualsevol cosa que una persona faci en aquesta casa, acaba sent de domini públic, amb l’objectiu lògic de passar l’estona comentant-ho.
I Tornant a l’arrel del mot Funcionari, jo em pregunto: “Semànticament te per origen el verb “funcionar”?” I si és així, voleu dir que funciona????
I si l’origen en el seu significat ve de “funcions”, quina funció tenen??
No crec que se solucioni aquest històric dilema, però si més no he passat una bona estona....ui....se m’està encomanant aquesta curiosa enfermetat!! I és que fa una estona que em trobo amb el nas super tapat, i clar amb la feinada que tinc sobre la taula no arribo....