Els Pallassos de la Tele...

Un al final ja no sap que pensar! Portem amb aquesta història un futimé de temps, i malgrat això encara hi ha gent que es permet el luxe d’anar a la seva i fer perillar la feina, que d’una manera o d’una altra, s’ha anat fent al llarg de tot aquest temps. De fet les conversacions van començar ja a l’inici del 2005, però no va arribar al parlament fins ja entrat l’estiu. I en tot aquest temps que ha passat? Doncs francament i des de la meva modesta posició, he anat veient que passaven moltes coses, i la veritat és que moltes em feien bastanta ràbia. Per una banda hem tingut els detractors de qualsevol cosa que portés el nom d’estatut , però clar, aquesta postura ni és nova , ni ens sorprèn ni crec que poguéssim canviar (i menys tal com estan ara els ànims...). El que si que estava a les nostres mans, o si més no a les mans dels nostres representants electes, era el mantenir una imatge d’unió, de remar tots a la una per tal d’arribar a la consecució d’un Estatut que defensés els drets dels catalans com a Nació (Si!! He dit Nació, i a qui no li agradi que si foti fulles!!). Però per desgracia la meva, i la de molta més gent, aquests senyors que segons ells representen el poble català, s’han dedicat a vetllar perque s’assolissin els seus respectius objectius de partit, deixant de banda, i aquí hi ha el més greu, les voluntats dels catalans. Al llarg de tota la negociació, prèvia l’aprovació del text en el parlament, ja hi va haver-hi actuacions dels partits més semblants a les pataletes d’una criatura malcriada, que no pas d’algu que en teoria et representa. Finalment, a finals de setembre vam aconseguir tenir un text aprovat, això si, havent hagut de pagar el caríssim preu d’haver força pena durant les negociacions. La premsa estrangera, com ara el Mundo, ABC, la cope, Antena3, i molts d’altres que no pronuncio per tal d’evitar urticària a la llengua, es va encarregar de desprestigiar la política catalana, i el que es més greu, al poble català. Aprovat al parlament va venir la negociació a nivell estatal. Aquí les desconsideracions cap a nosaltres han estat un continu, i les provocacions i insults han anat agafats de la ma de l’Estatut des de llavors. Ara però semblava que s’havia pogut arribar a un acord, i que finalment podríem veure fet realitat l’aprovació de l’Estatut. Però no, perque encara no havíem fet tot el ridícul que podíem! Ara ha sortit el meu gran amic Carod Carellot, i en un atac de rabietes, ha dit que com que ell no porta la veu cantant, que no accepta! Collons!! No em molesta el fet de que no hi hagi acord, ni que les negociacions s’allarguin per la normal diferencia ideològica dels partits. Això no es el que em treu de polleguera, sinó que és el més normal. El que si que em repateja l’estómac es el fet de fer aquest ridícul tan sonat!. Qui coi ens hauria de prendre en serio amb aquesta actitud infantil?
I per si fos poc amb la guerra que ens hem muntat entre nosaltres, tenim també els de sempre, els del costat obscur, els pallassos de la tele, que ens van regalant dia si dia també amb guspires d’humor i absurd.Ara resulta que el senyor Rajoy vol convocar un referèndum a nivell estatal per l’Estatut . A veure un moment... no havien dit que convocar referèndums era il·legal, i més quan tocaven temes de traspàs de competències, d’autodeterminació o fins i tot d’independència pura i dura. Doncs com pretenen convocar ara ells un referèndum? I a sobre, que coi han de fer els veïns del país del costat opinant de l’Estatut? No són interlocutors vàlids! Deixem que segueixin fent el ridícul ells, i perfavor, ja prou de desvirtuar les nostres conviccions amb escenes i rebequeries!! Deixem de nedar Contracorrent!