Aquest any, o més ben dit, aquest estiu hi ha un dels aconteixements més esperats per als que ens agrada el futbol: El mundial!! Aquelles tardes de principis d’estiu, tirat al sofà veient un Rumania-Estonia que, malgrat no ser millor que un partit de segona, te una miqueta més d’emoció. Ja veurem aquest any com funcionarà el tema de les retransmissions, perque últimament si vols veure futbol sense haver de pagar t’has de tragar el partit de crios de l’escola de davant de casa i encara. I és que les coses no son com eren abans! Ja no hi ha aquelles col·leccions de cromos que gairebé tots nosaltres havíem fet, o si més no les havíem començat, ni tampoc aquells partits de la “selección espanyyyyyyyyola” amb la quinta del Buitre, etc. Quins moments...
El que és totalment innegable és que ha passat a ser una de les cites més importants, ja sigui a nivell de l’esport com a nivell de logística i publicitat. Al seu costat queden altres competicions de menys pes, com ara els mundials d’atletisme – cobert o descobert -, l’Europeu de gimnàstica, els jocs olímpics d’hivern... Ostres, els jocs d’hivern...quina aconteixement més curiós, seguit per minories i amb un ressò molt reduït en comparació als olímpics d’estiu, o al mundial que comentàvem. Però en canvi no es pot negar que els que els segueixen, ho fan amb autèntic fervor, malgrat les inclemències climàtiques i com no, la quantitat d’entreteniment que segons quin esport d’aquests suposa.
Sense anar més lluny, el dilluns passat, un “supporter” incondicional dels jocs d’hivern va robar la torxa amb el foc olímpic a la rellevista que la portava. De fet no anava sol, sinó que anava amb set dels seus amics, amb els que compartia la seva afició pels esdeveniments esportius de poca consideració. Però el millor de tot és que el personatge en qüestió era espanyol!! Tal com ho sentiu. Els nostres veïns, estan a tot arreu, i sempre ficats en embolics considerables. En aquest cas l’aventura es va saldar amb una condemna de tres mesos, convertits en una multa de 3000 €. Pel que es veu, la rellevista, la senyora Eleonora Berlanda (una mescla entre la Leonor de Borbó i l’Alfredo Landa), es va veure envoltada de sobte per vuit individus, entre ells l’espanyyyyol Juan Antonio Fernandez Sorrocho, el qual surt a la fotografia en el moment de treure-li la torxa de les mans.
Segons fonts oficials els detinguts, l’espanyol i un italià que estava amb el grup, així com els interrogats, van justificar la seva acció dient que formaven part d’un grup anarquista i que la única cosa que volien aconseguir amb la seva actuació era la de protestar contra la tergiversió que s’està fent de el veritable esperit olímpic. Jo aquest camelo no me l’acabo de creure. Jo posaria la ma al foc que ho van fer per altres motius! És més, estic totalment segur que ho van fer per tal de tenir foc a ma per la festa d’aquest dissabte a la Plaça de la Virreina (http://w3.bcn.es/fitxers/gracia/sapobla.007.pdf). No creieu?
8 comentaris:
M' agradaria saber quants d' aquests que s' anomenen anarquistes d, han llegit mai a Bakounin, Kropotkin o george Sorel.
La pose no té res a veure amb el fons.
Sr. Serrat suposo que aquest hobby seu no es fa en hores de feina.
El seu cap de departament preferit.
Benvolgut Cap de Departament,
M'adreço a vostè per tal de fer-lo sortir de dubtes respecte l'origen del temps necessari per dur a terme aquesta tasca literaria sense massa interès. Reafirmant les seves suposicions dir-li que aquesta activitat no la he fet mai en hores de feina, bàsicament perque no tinc hores de feina, sinó més aviat minuts. Així que molt estimat senyor no es preocupi per això, que les coses seguirant anant tal com anaven, és a dir en la linia funcionaria, que encara que sembli una incongruencia, no crec que funcioni. Però vaja no crec que la meva opinió al respecte li interessi.
Ei Maluhia,
Quan he vist la foto, de veritat que creia que era l´Alvar a la festa de les Folgueroles de l´any passat.
Ep nanus!!! Nomes es per participar del blog des de l'altre punta del mont, i aixi Pau podras dir que tens un blog internacional!!!
Intentare anar-lo seguint, per algo que puc llegir que no esta amb angles, em mola la idea!! ja ja ja
Una abracada!!
Carai!! Quin fart de sorpreses les d'avui! El cap de departament, el Raimon... Només faltaria que escrigués alguna cosa el David Meca i ja seria massa! Clar que potser seria com paper mullat...
Hola Chicos,
Gracias a todos por estar aquí, y en especial a tí Maluhia, por heber puesto en boca de todos mi nombre.
Esoy ahora mismo recuperándome de la jartà que me pegue para llegar va Ibiza nadando para ahorrarme unos duros pues si pillaba el avión, no me llegaba para entrar en Pachà y es que no se lo pude colar a mis 100000 patrocinadores, ya no se donde colgarme marca, pues con el traje de neopreno la de durex que llevo en el pito no se me ve y solo me patrocinan en verano cuando me trinco a las niñas que quieren que pase un dia en la piscina con ellas y sus amigas.
de nuevo gracias a todos por apoyarme en mis retos y darme nuevas ideas.
Después de dar la vuelta al mundo nadando, como no, queiro llevar a cabo el nuevo reto propuesto en tu página que es más osado si cabe que el de dar la vuelta al mundo. Estoy hablando que para la temporada 2007 nadaré sobre los peregrinos de la meca con crifijo de Cristo resucitado y con bandera y bañador de los EUA mientras canto el himno americano con la boca llena de neulas.
Eso sí busco quien me asesore en pólizas de vida pues creo que de esta no salgo.
Que Dios me asista y gracias por apoyarme y por estar ahí y por todas esas cosas que os debo.
Buff... quantes emocions! Qui m'havia de dir que el dia d'avui no l'oblidaria mai! he mantingut una conversa amb el meu idol, el meu referent!! Si el meu cap de departament ho sabés em demanaria que parles amb en David perque es posés uns contenidors de reciclatge al cap (com qui porta una sirena), i d'aquesta manera concienciar a la gent de la importancia d'un bon tractament de residus. Fins i tot podriem construir com una escafandra en forma de contenidor, i en comptes de nedar fer-ho bussejant.
Publica un comentari a l'entrada