Rigor Mortis.....Rigor??

Bon dia a tothom i més concretament a ningú!!
Hi ha coses que per molt que te les expliquin son impossibles d’entendre, o si més no, cap justificació que ens donin ens serveix per trobar-hi la raó de ser.
Situacions en les que les evidències més evidents (valgui la redundància) no són suficients per defensar la teva postura, fent que els nervis se’t posin a flor de pell, i que per descomptat no aconsegueixis resoldre el problema o més ben dit el malentès. Sense anar més lluny, una dona de 42 anys nascuda a Barcelona i resident a Màlaga no porta 14 anys intentant demostrar que no està morta. Tal com ho sentiu! Un dia de desembre del 1994 un jutjat de primera instància declara la defunció de la senyora en qüestió, Maria Antonia Calvo Pascual, entenent-se com a data de la mort el dia 1 de gener del 1992.
Des de llavors aquesta senyora ha hagut de veure’s les cares amb un munt de funcionaris (com els meus companys de feina!) intentant defensar la seva existència física, sense cap resultat òptim als seus interessos. Fins al punt que no pot contraure matrimoni perque consta que està morta, amb l’evident trasbals de la parella, no ja perque no s’hi pugui casar, sinó pel fet de que a passat a ser objecte de tot un seguit de bromes, totes de naturalesa necrofilica!
Només d’imaginar-me la situació, estic segur que jo en el seu lloc perdria els papers de mala manera. Arribar a algun lloc i veure que, en comptes d’ignorar-te, que això ja puteja, et tracten per mort, tot i disposar de la prova més concloent de totes: el meu cos mateix. I per si fos poc, i com sempre acostuma a passar, no hi ha unanimitat en el conflicte entre els diferents cossos administratius. Per uns està morta i ben morta, i d’altres li expedeixen el carnet d’identitat en data de setembre del 2005
I es que com son les coses, eh? Resulta que una pobra dona, amb l’únic desig de poder fer una vida normal i corrent, la donen per morta, i en canvi, tots aquells que els haurien relament de donar per morts (si no matar-los!) resulta que segueixen movent la cua com qui res. Que Injust!!
En fi, que mentre la justícia segueixi perdent el temps amb subnormalitats d’aquest nivell, i tingui com a representants a senyors com l’Hernando ( el de les sevillanes!) no em sorprèn que Los Santos encara no estigui a la garjola!