L'extinció del Juràsic

Ahir va ser un dia important. No és que passés res que canviés el curs de la història ni res per l’estil, però si més no vam deixar enrera una de les taques més negres de la política espanyola. I és que després d’haver estat present i actiu en totes les jugadetes de Franco i no haver-se amagat mai de la seva condició de ranci feixista, aquest home encara participava sota el nom de democràcia, i abrigat per una colla de senyors d’un partit que deixa bastants dubtes de la seva condició de demòcrates. El fet és que el Sr. Manuel Fraga va cedir el seu càrrec de president del Partit Popular de Galícia. Per si no el recordeu és un home que caminava com un pingüí, que tenia un mal caràcter contrastat per tothom en la petita pantalla, i que alguna vegada havia fet caiguda lliure des del faristol en algun que altre “festival de l’humor”. En definitiva, que aquest senyor ha passat a la segona línia de foc, deixant el seu lloc al senyor Nuñez Feijoó. El nou president ha estat nombrat pel propi Fraga, que a la vegada havia estat el fundador del mateix PP. Així doncs es pot esperar un canvi? Feijoó afirma ser deixeble de les restes juràssiques de la repressió franquista - altrament conegudes com a Manuel Fraga - així que francament, la història que està per escriure segurament serà susceptible de ser catalogada de plagi. Total que per la majoria és una pàgina més d’un llibre que hauria d’estar fora de catàleg, mentre que pel president del partit es tracta de tenir la seva gent el més a prop possible per tal que, encara que sigui, li facin de coixí quan caiguin en picat. Mentrestant el senyor Fraga, en comptes de dedicar les hores a jugar a la petanca amb els excombatents de la Falange i jugar al tute o al mus al casal del barri cada tarda, ocuparà la seva jornada com a senador. Senador?? Per favor!! Segons ell, confia en col·laborar a l’alta càmara per tal de poder mantenir la unitat d’Espanya, i aconseguir que el senat sigui una institució de representació territorial. Jo, ho sento molt, però paraules dites per un dels braços forts del caudillo, omplint-se la boca amb conceptes democràtics m’irriten els nervis!
Si proposar una persona amb demència senil per un càrrec públic és normal, llavors jo proposo, que ja posats a fer, hi posem la Carmen Sevilla i així ja ho acabem de fer més còmic!