Hi ha causes i causes, i entre aquestes n’hi ha de més justes i de menys. N’hi ha que es defensen amb criteri, sempre procurant la millor imatge del motiu i d’aquells que la defensen, i també n’hi ha que justament el criteri brilla per la seva absència. El problema ve quan no només la causa esta fora de lloc, sinó les seves estratègies de defensa i divulgació també. Aquest és el cas viscut a Almeria i Murcia, en el que uns i altres han cregut necessaria fer apologia de l’odi i del menysteniment cap als catalans, la seva llengua, la seva cultura, etc. Fins aquí, malauradament, la situació es podria considerar com a prou normal, dades les actuacions que ens han regalat alguns membres de la política d’aquest país i del veí, així com del poder judicial i del poder militar, entre molts d’altres. El més greu de la situació que ara ens concerneix és que els destinataris d’aquests missatges eren uns 50.000 nens i nenes i el canal una representació de titlles. Aquests nanos, sense adonar-se’n, han vist com uns missatges de caire xenòfob, anaven assentant-se en els seu jove inconscient. Fins aquí, la situació no hauria de ser crítica, ja que tothom està exposat a mil opinions i aberracions al llarg d’un dia. El que si converteix aquesta actuació en perillosa és el fet de que tots aquests inputs que la criatura rebia en aquesta farsa d’animació infantil, són el pa de cada dia per ells. Senten els grans parlant del tema, en termes d’allò més “educatius”, senten per la televisió les opinions d’algun que altre personatge amb més sang al cap que matèria gris, i com no, no voldria deixar-me aquelles persones que surten cada dia a les avorrides noticies que es miren els pares, i que amb tota la seva arrogància insulten i desprestigien tota una cultura, una gent, una història. Gent amb una responsabilitat pública (obviada constantment) que fan dia rera dia d’aquesta persecució, la seva raó de viure.
Ens hem passat la vida dient i defensant a tort i a dret que cal protegir als nanos de determinats continguts. Segons sembla, des del gener, una persona amb un cigarret als dits es una mala influencia per als més petits, així com tot el contingut pornogràfic que corria per les cadenes de televisió local. Estic plenament d’acord amb aquestes consideracions, però si ho passem tot pel mateix sedàs, actuacions com la de les titelles haurien d’estar perseguides, jutjades i penades. El més greu de tot: l’activitat de caire infantil estava subvencionada amb diners públics, i promoguda pel seu alcalde (curiosament del PP).
Utilitzar la Cultura com a canal per difondre opinions ràncies com aquestes a nens i nenes... diu poc...molt poc... poquíssim... massa! d’aquesta gent. Però com deia el meu avi “D’on no n’hi ha, no en raja!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada