La merda de la muntanya no fa pudor...

La saviesa del refranyer popular es un d’aquells aspectes que per mi no es poden discutir. Sempre m’ha entusiasmat la quantitat de refranys i expressions populars que es poden aplicar a la vida del dia a dia. De fet, encara que inconscientment, tots fem el mateix. Ens valem de la seva saviesa sense i tan sols valorar l’ajuda que això ens suposa. N’hi ha que en fan un us abusiu, i més d’una persona semblen costumaris amb cames. Però si se’n fa un bon us, es tracta d’un dels recursos més útils de tots. Però com en totes les coses d’aquest món no son perfectes, i al igual que un sistema operatiu, tenen alguna cosa o altre que falla, fent trontollar una mica l’excel·lència de la que parlàvem. M’explicaré. En la meva modesta opinió, jo diria que tots els refranyers populars, siguin en una llengua o en una altra, són exactament iguals pel que fa a la seva utilitat i importancia. Però clar, es aquí quan es presenten els primers problemes, els primers missatges d’error. Per exemple, en català diem que “Una Flor no fa estiu”, i en canvi en castellà es diu que “Una flor no hace verano” (altrament conegut com verculo). Així doncs en que quedem? A qui hem de fer cas? O es que potser a Catalunya les flors creixen més tard que a Espanya... Aquest seria un dels casos, però n’hi ha molts més. Per exemple, sempre s’ha dit “Com més serem més riurem”, però per altra banda també hi tenim l’expressió de “Pocs i ben avinguts”. Per tant en que quedem? Si riem molt, no es senyal que estem ben avinguts?? Però en canvi diu que millor ser pocs per estar ben avingut... total que es crea un buit semàntic. Llavors hi ha les reduccions lògiques, al més pur estil matemàtic que acaben donant uns resultats si més no molt curiosos. Per exemple tenim que “Qui no guarda quan te, no menja quan vol” Fins aquí d’acord. Però també trobem que “Qui llança un fesol no menja quan vol”. Per tant podríem dir sense por d’equivocar-nos que “Qui no guarda quan te llança un fesol”. O per exemple una altra parella que diu “Qui no menya merda, no està gras” i “El que no mata engreixa” per tant d’aquí en podem extreure que el que no engreixa mata, i en conseqüència que el que no està gras no s’engreixa i per tant això el mata. Per tant podríem dir per simple regla de tres que “Qui no menja merda es mata” o el que vindria a ser el mateix “El que menja merda, no es mor”. Així doncs tots a menjar merda, no?