La peülla d'espanya

Hi havia una vegada una parella acabada de casar que volien fer una pota de xai al forn. Quan ja tenien tots els ingredients es van posar a preparar la cuixa. Sense pensar-s’ho gens ni mica, la noia va agafar el ganivet i es va disposar a tallar tot el peu de l’animal. El noi la va increpar dient-li que no calia tallar la punta, que la cuixa de xai es feia sencera. La noia ho va negar i es va justificar argumentant que la seva mare sempre ho feia d’aquella manera. Com que no es posaven d’acord van decidir anar a veure la mare de la noia i preguntar-li el perque la punta de la pota s’havia de tallar. La dona els va explicar que sempre s’havia fet així i que sempre havia vist la seva mare – l’àvia de la noia – cuinant la cuixa de xai sense el peu ni les ungles. Així doncs, ja posats que s’havien embarcat en saber el perque s’havia de tallar la punta de la pota de xai per fer-la al forn, van anar a demanar a l’àvia que els resolgués el dubte. La entranyable dona, amb molta calma i bonhomia, va escoltar l’exposició dels fets de la jove parella, i sense immutar-se el més mínim els va espetar que ella tallava la punta de la cuixa del xai, perque al forn de casa seva no hi cabia sencera.
I és que totes les coses tenen la seva explicació en els seus orígens, i en una setmana en la que una de les notícies més rellevant és el resultat del referèndum de Montenegro, potser ha arribat el moment de cridar ja n’hi ha prou i exigir davant de qui sigui que es respectin els nostres orígens i que ens permetin la possibilitat de poder decidir el que volem ser. No és cap secret que hem arribat a un punt en les relacions amb espanya en que el retorn es casi impossible, i que per tant hem d’arriscar-nos i tirar cap endavant. Durant més d’un any (coincidint amb les negociacions de l’estatut) les desqualificacions i els insults cap als catalans han estat en l’ordre del dia, i francament entenc que és força absurd intentar mantenir les coses tal i com estan. Es com si hi hagués algú que s’entossudís a mesclar aigua i oli. Potser remenant força ràpid ens dona la sensació de que realment s’estan mesclant, però és pura ficció, perque al deixar-ho reposar s’evidencia que segueixen havent-hi les dues capes, i res ens fa pensar que podem arribar a aconseguir tal proesa.
Als catalans ens està passant si fa no fa el mateix. Els espanyols en general tenen la fixació de que els catalans hem de ser espanyols per pebrots, i si algú en demana el perque, la única resposta que obté és tan absurda com res: “Sempre ha estat així”.
Senyors espanyols i corresponents representants: si en un tema tant banal com cuinar una cuixa de xai, l’argument de que “sempre ha estat així” és de lo més absurd, en temes tan seriosos com la identitat d’un poble hauria de ser delicte. Així que deixeu de tocar-nos el voraviu i deixeu-nos coure la cuixa de xai tal i com volem: Sabent que surti el que surti serà Catalana!