Que se n'ha fet del "Qui Paga Mana"??

Quan no és un nap és una col, però d’una manera o d’una altra ens exprimeixen fins l’ultima pela que tenim a les butxaques. I és que al final, t’hi pares a pensar, i resulta que ens toca pagar absolutament per tot. Vols circular amb el teu vehicle pel carrer? Doncs paga! Vols aparcar el cotxe al carrer, perque no tens diners per poder circular? Doncs paga també! Que vols sortir de la zona metropolitana de Barcelona? Doncs vigila perque et trobaràs un peatge als morros i com sempre...a pagar! Que durant cinc anys has estat estudiant una carrera, dedicant-hi esforços, temps i com no diners, i finalment has aconseguit aprovar totes les assignatures i per tant tenir el Títol... Doncs paga per tenir aquest coi de paper que ja has pagat amb suor i diners durant cinc putos anys! I perque? Doncs perque cal pagar per tot, i a diferència del que ens venen sempre, ni de bon tros rebem tot el que donem. Però ara hem arribat a un moment que ja no només ens fan pagar, sinó que ens ja ens diuen com ho hem de fer. Sense anar més lluny, a les caixes d’estalvis només es poden anar a pagar rebuts en unes hores determinades. Per exemple en la meva oficina només es poden pagar rebuts de 8:00 a 10:00. Collons!! Tan pagar, tan pagar, i ni tan sols podem fer-ho com vulguem! I perque estic tant excitat avui, amb el tema dels nassos? Doncs perque fent l’ullada general que faig cada matí a la premsa diària he trobat una notícia que m’ha indignat. No es pot dir que l’iniciativa del personatge en qüestió fos una cosa innovadora, perque la veritat és que no ho és (tots ho hem pensat més d’una vegada), però si que fa bullir la sang. Resulta que un veí d’Àvila, fart de veure que tot el benefici del seu treball marxava a velocitats forçades per pagar rebuts, impostos i taxes, va prendre la determinació de que aniria a pagar un rebut amb una mica de suelto. Vaja, qui diu una mica de suelto diu 22 kg. de ferralla, en monedes d’un, dos i cinc cèntims. Un total de 11.976 monedes. L’ajuntament no va acceptar el pagament, al considerar que s’estava infringint una normativa europea del 1998, que estipula la prohibició amb les excepcions de costum que diuen literalment “excepto la autoridad emisora y las personas expresamente por la legislación nacional del Estado miembro emisor, ninguna parte estará obligada a recibir mas de 50 monedas en cada pago”. Ells si volen si que poden! Quins pebrots!
El més trist de tot és que el concepte pel qual se li exigeix el pagament de 190 euros és el d’un vado que ell no ha demanat. Es tracta d’una persiana o be d’una porta d’un estil similar a la d’un garatge, per la qual l’ajuntament ja creu que hi ha motiu suficient per estar obligat a abonar aquest import.
No se que pensareu vosaltres però per mi es prou motiu de queixa. I a sobre no pot ni pagar com vol! La pròxima vegada pot fer papiroflexia amb els bitllets, i seure a esperar a que surti una llei que ho prohibeixi. D’això se’n diu “ser cornut i pagar el beure”, i malauradament en aquest sentit som molts els que anem amb banyes, i els de sempre els que paguem!